Els espanyols, la major esperança de vida de la Unió Europea
Data: 22-11-2018 - Categoría: Salut
No obstant això, en l'indicador que mesura l'esperança de vida sense limitacions importants, Espanya cau al desè lloc en el cas de les dones i al vuitè, en el cas dels homes.
L'informe conjunt de la Comissió Europea i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) Health at a Glance: Europe (Panorama de la salut: Europa) corresponent a 2018, mostra que l'augment constant de la esperança de vida s'ha alentit i que persisteixen grans diferències entre els països i dins de cada un d'ells, en particular pel que fa a l'exclusió de les persones amb un baix nivell d'educació. Aquest informe es basa en anàlisis comparatives de l'estat de salut dels ciutadans de la UE i del funcionament dels sistemes sanitaris dels 28 Estats membres, de 5 països candidats i de 3 països de l'AELC.
Conclusions principals
Esperança de vida:
Fins fa poc, l'esperança de vida augmentava ràpida i constantment en tots els països de la UE. No obstant això, des de 2011, l'augment de l'esperança de vida s'ha alentit notablement. A més, persisteixen grans disparitats en les xifres sobre esperança de vida, no només en funció del sexe, sinó també de la situació socioeconòmica. Per exemple els homes de 30 anys amb un baix nivell educatiu tindran, de mitjana a tota la UE, una esperança de vida 8 anys menor que els que tenen un títol universitari.
Espanya està al capdavant de la Unió Europea quant a esperança de vida en néixer, 83,3 anys, seguida d'Itàlia, 83,2 anys i França, 82,8. Tot i que l'esperança de vida s'ha alentit, de mitjana, a la UE segueix creixent 3 mesos cada any.
Esperança de vida a Espanya sense limitacions: 73 i 75 anys
En canvi, si es presta atenció a les dades sobre els anys de vida en què a partir dels 65 es viu sense limitacions d'activitat, les coses canvien. Les espanyoles ocupen el lloc desè entre els països de la UE, amb 73 anys i els homes, ocupen el lloc vuitè amb 75.Per tant, a Espanya, la longevitat sense limitacions importants acabaria, de mitjana a aquestes edats.
Causes de mortalitat
La primera causa de mortalitat a la Unió Europea són les malalties cardiovasculars. Espanya, juntament amb França, Portugal, Països Baixos i Bèlgica és part del grup de països amb menors taxes de mortalitat per aquest tipus de malalties.
El càncer és la segona causa de mortalitat a la Unió Europea. Les taxes més baixes de mortalitat per aquesta malaltia es troben a Xipre, Finlàndia, Suècia, i Espanya, amb taxes per sota del 10% de la mitjana europea.
Despesa sanitària
Les dades de diversos països suggereixen que fins a un 20% de la despesa sanitària podria reassignar per a un millor ús. Mitjançant una combinació de mesures polítics es podria optimitzar la despesa garantint una major eficiència, per exemple en la selecció i cobertura o en l'adquisició i fixació de preus dels productes farmacèutics a través de l'avaluació de les tecnologies sanitàries.
Salut mental
Més de 84.000 persones van morir el 2015 a conseqüència de problemes de salut mental a tot Europa. Es calcula que els costos totals derivats dels problemes de salut mental ascendeixen a més de 600 000 milions d'euros a l'any.
Espanya està entre el grup dels cinc països de la Unió Europea amb major prevalença de demència, amb 18,5 persones per cada mil habitants i amb una previsió de 28 persones per cada mil en 2035..
Hàbits dels joves
Gairebé el 40% dels adolescents reconeixen haver-se emborratxat almenys un cop al mes anterior. El consum excessiu d'alcohol entre els adolescents i els adults segueix sent un important problema de salut pública, si bé les polítiques de control de l'alcohol han contribuït a reduir el seu consum globalment en diversos països de la UE.
Diferències socioeconòmiques
A les llars amb baixos ingressos hi ha cinc vegades més probabilitats que hi hagi necessitats assistencials no satisfetes que a les llars d'alts ingressos.
Encara que l'esperança de vida a la UE és una de les més altes del món, no hauríem adormir-nos en els llorers. Podrien salvar-se moltes vides fent més èmfasi en promoure estils de vida saludables i en abordar factors de risc com el tabac o la manca d'activitat física. És inacceptable que cada any estiguem perdent més de 1,2 milions de vides prematurament a la UE, perquè aquesta xifra podria reduir-se mitjançant una millor prevenció de les malalties i unes intervencions sanitàries més eficaces », ha declarat Vytenis Andriukaitis, comissari de Salut i Seguretat alimentària.
L'informe demana, a més, millores en les polítiques de salut mental i en la prevenció de les malalties mentals, que no només tenen conseqüències socials, ja que s'ha estimat que la seva incidència en el PIB és de més d'un 4% a tota la UE . També es demana en l'informe que s'eliminin factors de risc com el tabaquisme, l'alcoholisme i l'obesitat, que es redueixi la mortalitat prematura, es garanteixi l'accés universal a l'assistència sanitària i es reforci la capacitat de recuperació dels sistemes sanitaris.
Antecedents
En 2016, la Comissió Europea va posar en marxa el programa Estat de la salut a la UE, cicle de mediació de coneixements l'objectiu és ajudar els Estats membres de la UE a millorar la salut dels seus ciutadans i el funcionament dels seus sistemes sanitaris. Els informes van ser ben rebuts i utilitzats per les autoritats nacionals. Set Estats membres (Àustria, Xipre, Finlàndia, Itàlia, Països Baixos, Polònia i Suècia) van sol•licitar un intercanvi voluntari per debatre els resultats i compartir les millors pràctiques.
Health at a Glance: Europe 2018 és el primer producte del segon Estat de la salut a la UE, que ofereix cada any una visió general de la UE com a base per a l'anàlisi específica de cada país que es realitza posteriorment. L'informe és el resultat d'una estreta col•laboració entre l'OCDE i la Comissió per millorar el coneixement i la comprensió de les qüestions sanitàries.
L'evolució dels sistemes sanitaris de la UE queda recollida en l'informe en termes d'eficàcia, accessibilitat i resiliència, utilitzant les últimes dades disponibles. Amb l'Estat de la salut a la UE, la Comissió respon a la necessitat d'acumular coneixements específics de cada país i de les relacions entre diferents països que puguin servir de base per definir les polítiques a nivell nacional i europeu.
Següents etapes
La segona etapa del cicle consisteix en la publicació conjunta, amb l'OCDE i l'Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques d'Assistència Sanitària, dels perfils sanitaris nacionals de tots els països de la UE el 2019, en què es destacaran les característiques i els reptes particulars de cada Estat membre i que es presentaran juntament amb un informe d'acompanyament en què la Comissió extreu conclusions transversals. El cicle finalitzarà amb una sèrie d'intercanvis voluntaris amb els estats membres, que constitueixen oportunitats per dialogar sobre alguns dels reptes identificats amb els experts responsables de totes les anàlisis i per idear possibles respostes en l'àmbit de les polítiques.
Font:
Comissió Europea/Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
