Nomofobia, por irracional a no dur el teléfono móvil a sobre.

Data: 19-12-2011 - Categoría: Consum

Nomofobia, por irracional a no dur el teléfono móvil a sobre.

No hi ha res censurable a voler estar en contacte amb amics, familiars o el treball mitjançant el telèfon mòbil, molts universitaris depenen dels seus telèfons mòbils per obtenir informació o trobar el suport de les seves famílies, que en ocasions estan lluny d'ells. Els pares usen el telèfon mòbil per supervisar les activitats dels nens a distància i els adolescents usen el telèfon mòbil per obtenir la seva llibertat i per evitar la supervisió dels pares. 

Però quan no l’apaguem en cap moment, sempre estem pendents d'aquest dispositiu i sentim una por irracional davant la perspectiva de no portar-ho damunt, estem trepitjant el malaltís terreny de la dependència i l'obsessió.

La nomofobia (de l'anglès no mobile phobia) és la por irracional a no dur el mòbil al damunt, derivat d'un ús patològic de la telefonia mòbil. Es tracta d'una addicció més que engrosseix la llarga llista ja existent. La addicció al mòbil es tradueix en un major ús del telèfon mòbil,  l'enviament i recepció de e-mail, SMS, i MMS, la consulta permanent de notícies i la consulta del seu telèfon mòbil a l'hora de dormir.

Hi ha estudis que conclouen que al voltant del 53% dels usuaris de telèfons mòbils presenten un quadre de nomofobia, i que afecta més al sexe masculí.  Ara un estudi de la Universitat de Granada conclou que el  8% dels estudiants universitaris espanyols també la pateixen.

Alguns autors assenyalen a la nomofobia com una de les últimes malalties provocades per les noves tecnologies, aquesta és només un símptoma més de l'addicció al mòbil.
En alguns casos la dependència del mòbil pot enquadrar-se dins de les denominades addiccions sense drogues. "Les addiccions sense substàncies presenten un similar perfil clínic i enfocament terapèutic que les químiques o drogodependències”

La nomofobia es manifesta en símptomes com a ansietat, malestar general, empipament o inquietud, negació, ocultació i/o minimització del problema, sentiment de culpa i disminució de l'autoestima. Els que la sofreixen necessiten estar físicament al costat del seu telèfon mòbil, no poden sortir de casa sense el telèfon mòbil i , si ho perden o se'ls trenca, se senten frustrats, enutjats i aïllats. En alguns casos, la dependència del mòbil ocasiona intolerància, dependència i síndrome d'abstinència amb patrons conductuals perniciosos, com ho fan algunes drogues.

Els estudis de l'Organització Mundial de la Salut indiquen que una de cada quatre persones sofreix trastorns de la conducta relacionats amb les noves addiccions, les quals solen iniciar-se amb una conducta ocasional que augmenta de freqüència fins a convertir-se en patològica. Aquestes addiccions passen més inadvertides perquè són processos d'ús habitual i fins i tot necessari en molts nivells laborals, i són més acceptades socialment perquè, és tan sols qüestió del temps que li dediquem.

No oblidem però que la nit és per descansar i dormir, que l’hora dels àpats és per menjar i parlar amb els companys de taula i que a classe s’hi va a estudiar. Posem el mòbil al seu lloc!!!