LA NOVA REGULACIÓ DE LA MULTIPROPIETAT

Data: 26-06-2013 - Categoría: Consum


La primera Llei per regular la fins llavors anomenada “multipropietat” es va aprovar l'any 1998. Fins a aquest moment, van ser moltes les reclamacions que van haver de tramitar-se per incompliments relacionats amb els immobles compartits i, principalment, per la forma en què es comercialitzaven aquests drets. No obstant això, gairebé quinze anys de normativa no han significat una millora en la transparència de l'actuació de les
empreses comercializadoras d'aquest tipus de drets, ni una desaparició de les reclamacions per incompliments, que van tenir un auge especialment singular abans de l'inici de la crisi
financera de 2008. Al contrari, l'aparició de fórmules alternatives, com els sistemes flotants o els clubs de vacances, han requerit novament la intervenció dels poders públics per evitar els continus abusos i fraus que han seguit repetint-se. A través d'aquest quadern jurídic s'explicaran els nous drets dels consumidors respecte de l'adquisició de torns
d'allotjaments turístics i d'altres formes de comercialització dels diferents serveis vacacionals, drets que han estat aprovats mitjançant la Llei 4/2012, de 6 de juliol.

Què és la “multipropietat”?
Es tracta d'un sistema que permet que diversos usuaris es reparteixin temporalment un immoble turístic. Els permet disposar d'aquest immoble durant un període de temps a l'any, generalment una setmana, i es beneficien dels menors costos que permet aquest
sistema.
No obstant això, la Llei no permet l'ús de la paraula propietat, ni “multipropietat”, per la qual cosa en la seva comercialització seran sempre referits com a “aprofitament per torn” o “productes vacacionals de llarga durada”, segons cada cas.

Pot canviar-se l'ús de la setmana?
En efecte, poc útil seria haver d'usar sempre una mateixa setmana si les condicions de l'usuari varien any a any o bé si es tracta de setmanes que, per la seva ubicació en el calendari, fan el seu ús poc atractiu.
Per aquest motiu, la nova Llei regula la figura de l'intercanvi, existent fins avui però sense regulació. Es tracta de la possibilitat que l'usuari gaudi d'altres allotjaments a canvi de cedir l'ús del seu. És un sistema que, per estar organitzat i explotat per empreses especialitzades, té un cost per a l'usuari.

I què passa amb els clubs de vacances?
Abans de la nova Llei no disposaven d'una regulació específica i és cert que moltes sentències venien anul·lant aquest tipus de serveis turístics, doncs quedava molt bé definida l'obligació del consumidor (pagar una quantitat econòmica per la primera adhesió, més el corresponent al servei vacacional contractat posteriorment), però no la de l'empresa prestadora del servei, que simplement es comprometia a prestar serveis turístics per sota
del preu de mercat.
Amb la nova Llei, el producte vacacional de llarga durada es defineix com aquell de durada superior a un any que permet al consumidor, a canvi d'un preu, obtenir descomptes o altres avantatges respecte del seu allotjament, de forma aïllada o en combinació amb viatges o altres serveis.

Quins són els principals drets dels consumidors?
Són varis els drets que han de ser respectats al consumidor:
· Obligació de subministrar una informació precontractual mínima
i veraç.
· Obligació de formalitzar l'operació mitjançant un contracte per
escrit.
· Prohibició de cobrar quantitats a compte.
· Obligació de reconèixer al consumidor un dret de desistiment.

Quina informació prèvia ha de facilitar-se al consumidor?
La informació que ha de rebre qualsevol consumidor interessat, no només aquells que ja hagin contractat, serà facilitada en suports duradors, de forma gratuïta i en l'idioma del consumidor (sempre que sigui comunitari). El contingut d'aquesta informació prèvia varia segons es tracti d'aprofitament per torn, serveis vacacionals, de revenda o de serveis d'intercanvi, i en general s'obliga al venedor a posar a la disposició del client interessat
totes les dades relatives al servei comercialitzat, des de la identitat de les parts fins a les instal·lacions de l'immoble (com, per exemple, la recollida d'escombraries), en el cas de l'aprofitament per torn.

Com ha de documentar-se el contracte?
Sempre per escrit i s'acompanyarà al mateix, formant part d'ell, la informació prèvia comentada en el punt anterior. Una còpia del mateix serà sempre lliurada al consumidor.

En què consisteix el dret de desistiment?
És el dret del consumidor a deixar sense efecte el contracte. Disposa per a això d'un termini de 14 dies, que s'expliquen des de la data de signatura del contracte. Si en aquest moment no es va lliurar la informació precontractual necessària, el termini serà de tres mesos i catorze dies i si el que no es va lliurar va ser el model de document de
desistiment, aquest termini serà d'un any i catorze dies. El termini s'explica des que s'enviï la comunicació, no des que la rebi l'empresari.
Per exercitar aquest dret pot utilitzar el model que en tot cas se li facilitarà amb la signatura del contracte o bé emprar qualsevol altre mitjà admès en dret: burofax, telegrama, etc.
L'exercici del dret de desistiment no suposa cost algun per a l'usuari i implicarà la terminació d'altres contractes accessoris que es poguessin haver formalitzat.

Es permet algun pagament anticipat?
No, estan prohibits. I no només el pagament anticipat, sinó l'aportació de garanties, reserves de diners, reconeixements de deutes o qualsevol tipus de contraprestació a favor de l'empresa o altres tercers.
Aquests pagaments seran nuls en cas de realitzar-se, en aquest cas, a més, el consumidor podrà exigir la devolució del doble de l'anticipat.

CECU, Àrea Jurídica.