PUBLICITAT DE CONSUM




La publicitat és una forma de comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació

La publicitat informa el consumidor sobre els beneficis d’un determinat producte o servei, i ressalta la seva diferenciació per sobre de les altres marques



Tipus de publicitat i els seus objectius

En funció dels objectius de l'empresa quedarà plantejat el tipus de publicitat a utilitzar:

•    Publicitat informativa: S'utilitza quan s'introdueix un nou servei o producte al mercat i té com a funció principal donar informació sobre aquest, així com per a crear una imatge de la companyia.

•    Publicitat persuasiva: S'utilitza quan el producte o servei es troba en un grau d'alta competència. Aquest tipus de publicitat pretén crear demanda selectiva en el consumidor, vol persuadir i/o convèncer a un determinat tipus de consumidor per tal que prefereixin la seva marca.

Pràcticament  tota la publicitat cau en aquesta categoria.

•    Publicitat comparativa: Busca establir la superioritat d'una marca a través d'una comparança específica amb un producte similar de la competència, però sense especificar o fer al•lusió directa d'un producte de la competència.

•    Publicitat de recordatori: S'utilitza en l'etapa de maduresa del producte per a fer que el consumidor segueixi pensant en el producte i recordar-li que ho pot necessitar en un futur proper

•      Publicitat de reforç: Busca reafirmar als compradors corrents que han fet l'elecció adequada. Els anuncis d'automòbils usualment utilitzen aquest tipus de publicitat.


Mitjans en què trobem la publicitat


• Premsa escrita: La publicitat ha format part de la premsa escrita des de fa molts anys i ha  acaparat un alt percentatge de beneficis pels diaris i revistes, però actualment està començant a disminuir.

•    Ràdio: Tot i tractar-se del segon mitjà pel que fa a audiència, és en el que menys inverteixen les companyies, atès que la ràdio té un públic molt fragmentat.

•    Televisió: és el mitjà mes utilitzat i influent fins ara, tot i que està començant a experimentar un lleuger descens. La causa del seu èxit és la rapidesa amb que pot arribar al públic, independentment de la zona on es troba,
atès que “entra directament a casa” i de forma constant quan la programació és interrompuda per oferir els espais publicitaris.

•    Internet: es tracta del mitjà en que la publicitat està experimentant un major increment per tractar-se d’un mitjà cada cop més utilitzat pels usuaris i per la seva rapidesa d’arribar a les persones

Altres: També trobem publicitat a altres mitjans com els fulletons informatius, catàlegs, cartells, o a través logotips impresos en objectes tals como calendaris, encenedors, bolígrafs, samarretes...


Tipus de publicitat il•lícita

La publicitat il•lícita és aquella que atempta contra la dignitat de la persona o no respecta els valors i drets reconeguts a la Constitució, així com la que infringeix el disposat a la normativa que regula la publicitat de determinats béns, productes, activitats o serveis.


Hi ha diversos tipus de publicitat il•lícita, els quals varien en funció “del que fan”:

•    La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o o vulneri els valors i drets reconeguts en la Constitució, especialment en tot el referit a la infància, la joventut i la dona. Els drets fonamentals es troben especialment protegits, sobretot els relacionats amb grups més febles o en una situació especial de risc.

•    La publicitat enganyosa: Es defineix com la publicitat que "de qualsevol forma, inclosa la presentació, indueix o pot induir a error els seus destinataris, i afectar d?aquesta manera el seu comportament econòmic, o perjudicar o ser capaç de perjudicar un competidor" (art. 4t de la Llei 34/88 LGP).

La publicitat pot ser enganyosa si ofereix dades errònies o incomplets pel que fa a:


•    La naturalesa del producte o servei. 
•    La seva disponibilitat.
•    El preu o la quantitat.
•    La forma i data de fabricació o prestació.
•    Els resultats esperables.
•    La identitat o qualificació de qui s'anuncia.

Un altre aspecte a tenir en compte és la forma en que es transmet el missatge, atès que poden ser altres factors –expressions, imatges, composició gràfica, informació omesa o oculta– els que poden generar als destinataris una determinada interpretació o idea.

•    Publicitat deslleial: És aquella que pel seu contingut, forma de presentació o difusió provoca el descrèdit, denigració o menyspreu directe o indirecte d'una persona, empresa, o dels seus productes i serveis.
També és deslleial la que indueix a confusió amb les empreses, activitats, productes, noms, marques o altres signes distintius dels competidors, així com la que faci un ús injustificat de la denominació d’altres empreses o

institucions i, en general, la que sigui contrària a les normes de correcció i bons usos mercantils.

•    Publicitat comparativa: és tracta de la publicitat que fa al•lusió de forma explícita o implícita a un competidor o als béns o serveis que ofereix. Cal determinar si aquest tipus de publicitat és legal o no, atès que només està permesa quan es compleixen les condicions següents:


o    Que no sigui enganyosa
o    Que compari béns o serveis que satisfacin les mateixes necessitats o tinguin la mateixa finalitat.
o    Que compari objectivament una o més característiques essencials, pertinents, verificables i representatives d’aquests béns i serveis, entre les quals pot es incloure el preu.



o    Que no doni lloc a confusió en el mercat entre l'anunciant i un competidor.
o    Que no desacrediti ni denigri les marques, els noms comercials o altres signes distintius d'algun competidor.
o    Que es refereixi en cada cas, en productes amb denominació d'origen, a productes amb la mateixa denominació.
o    Que no tregui indegudament avantatge de la reputació d'una marca o altre signe distintiu d'algun competidor.
o    Que no presenti un bé o un servei com imitació o rèplica d'un bé o un servei amb una marca o un nom comercial protegits.


•    La publicitat prohibida fa referència a la prohibició legal de fer publicitat de determinats tipus de productes i/o en determinats tipus de mitjans, com poden ser el cas de la publicitat del tabac en qualsevol mitjà o la publicitat de begudes amb graduació alcohòlica superior a 20º a la televisió.

.  La publicitat inautèntica o encoberta és aquella que es troba estratègicament col•locada en series de televisió, programes o premsa, sense especificar clarament que es tracta de publicitat. D’aquesta forma enganya sobre la naturalesa publicitària del missatge, atès que el receptor de la publicitat no és conscient que es troba davant d’un missatge publicitari.

•    La publicitat subliminar. Es defineix com aquella que mitjançant tècniques de producció d'estímuls d'intensitats frontereres amb els llindars dels sentits o anàlogues, pugui actuar sobre el públic destinatari sense ser conscientment percebuda.

En aquest tipus de publicitat, el receptor no és conscient que li arriba el missatge. Pràcticament no el  percep, perquè rep una ràpida imatge i només queda retinguda al subconscient.

•    Publicitat denigradora: Es tracta d’una publicitat estrictament personal que intenta desacreditar de forma directa al competidor.

•    Publicitat confusionista: Aquest tipus de publicitat intenta apropiar-se de la fama del seu competidor mitjançant la copia d’elements com el logotip, el color o forma de l’envàs, etc.


Col•lectius més vulnerables a la publicitat

-    Menors: infants i adolescents
-    Dones en estat de gestació
-    Persones de la tercera edat
-    Persones amb malalties i/o amb algun tipus de minusvàlida.



És possible reduir l’impacte de la publicitat en el públic?

La publicitat exerceix una gran influència sobre la societat. Les diverses tècniques i estratègies utilitzades per arribar al públic i transmetre el seu missatge són tantes que les llars reben diàriament gran quantitat d’informació sobre diferents productes, essent tots ells “els millors”.

Els anuncis posseeixen una capacitat col•lectiva molt poderosa, atès que intenten instruir les persones sobre com, per què i per a què comprar. En definitiva, indiquen a la societat que el que han de fer és consumir.

Per tal de poder reduir l’impactes que la publicitat exerceix sobre els consumidors, caldria intentar canviar la nostra visió de la societat: hauríem de reconèixer que la seva influència a les nostres vides depèn en part del cas que li fem, del temps que li dediquem i de la credibilitat

que li donem als anuncis. Seria convenient intentar consumir menys publicitat per tal de consumir d'una manera més raonable.

Un altre factor que pot ajudar a reduir la seva influència consisteix a estar alerta davant les tècniques de producció i imatge utilitzades pels mitjans publicitaris, així com desenvolupar una capacitat crítica, i no de censura, cap als mitjans i el paper que desenvolupa la publicitat en la nostra societat.

Comentar o discutir les característiques dels productes, pot ser un bon camí per evitar el desig -de vegades desenfrenat- de posseir-los i sentir-nos millor.

Com actuar en cas de considerar que ens trobem davant un cas de publicitat il•lícita i organismes encarregats de gestionar les reclamacions

•  Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és l'autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.

El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure
concurrència en el sector.

Pel que fa al seu àmbit competencial, el Consell té competència plena sobre els prestadors de serveis audiovisuals d'àmbit autonòmic i local, independentment de quin sigui el sistema de difusió emprat.
Entre les seves funcions, les més importants són:

•    Vetllar pel compliment de
-    la normativa reguladora de l'audiovisual, en particular dels principis del pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament.
-    el pluralisme lingüístic i pel compliment de la normativa sobre el català i l'aranès.
-    la legislació sobre protecció dels infants i els adolescents.
-    legislació sobre publicitat.

•    Emetre informes:

-    informes previs sobre avantprojectes de llei relatius al sector audiovisual.
-    informes a iniciativa pròpia, del Parlament o del Govern de la Generalitat.
-    informes anuals sobre l'actuació del CAC i la situació del sistema audiovisual a Catalunya.

•    Promoure l'adopció de mesures de coregulació i d'autoregulació en el sector audiovisual.

•    Exercir, a instàncies de les parts en conflicte, funcions arbitrals i de mediació.

Com reclamar?

Les persones usuàries dels mitjans audiovisuals es poden adreçar al CAC per expressar les seves queixes, opinions i suggeriments sobre la programació o la publicitat a la ràdio i la televisió pública i privada.

Pot ser motiu de queixa qualsevol contingut de la programació o de la publicitat que es consideri que no s’ajusta a la normativa sobre mitjans audiovisuals.

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya estudia i analitza tots aquells continguts que són objecte de queixa per part de les persones usuàries. Si aquests continguts no s'ajusten a la normativa, pot obrir l'expedient corresponent i exercir la potestat sancionadora que li atorguen les lleis que presenten un escrit al CAC reben una resposta sobre les actuacions dutes a terme. Les persones usuàries poden presentar les seves queixes, opinions o suggeriments per escrit deixant les seves dades personals de la següent manera:

•    Per telèfon: mitjançant el 901 100 321. Horari d’atenció: de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores.

•    Presencialment: al Servei de Relació amb els Usuaris de l’Audiovisual: Cal adreçar-se al C/Entença 321, 08029 de Barcelona. Horari d'atenció: de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 hores.

•    Per correu ordinari: a la mateixa adreça. Els elements que ha d'incloure són els següents:

o    El nom, els cognoms, l'adreça postal, el telèfon i la signatura de la persona que formula la queixa, l'opinió o el suggeriment.
o    Explicació breu del motiu i argumentació de la queixa, suggeriment o opinió.
o    Nom del prestador de serveis de comunicació audiovisual (ràdio i/o televisió) sobre el qual es planteja l'escrit.
    •    Per Internet: a través del formulari que hi ha a la web.










Tornar a Àmbits d'actuació