Nova normativa sobre llaminadures i xuxes.
Data: 25-10-2011 - Categoría: Alimentació
Una nova norma de qualitat per a caramels, xiclets, confitis i llaminadures posa en el punt de mira aquests productes perquè es redueixen les exigències d'higiene.
Desapareix l'esment sobre la manera d'expendre aquests productes a orri i no s'exigeix de manera explícita que les llaminadures estiguin fos de l'abast del públic. Tampoc s'especifica que hagi d'oferir-se juntament amb el producte, de manera obligatòria, informació sobre el mateix, com a nom, fabricador o llista d'ingredients. Aquest últim punt és rellevant en el cas de possibles al·lèrgies a alguna de les substàncies utilitzades en la seva elaboració. Pot sol·licitar-se, si així es desitja, l'etiqueta del producte, i en ella, podrà comprovar-se a més la data de consum.
Estableix la necessitat de complir amb el que es disposa en la norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat de productes alimentosos, així com d'altres disposicions comunitàries aplicables en la matèria.
Prohibeix l'ús d'ingredients i additius no autoritzats
Defineix 4 tipus bàsics de xuxes: caramels, gomes de mastegar (xiclets), confits i llaminadures. Determina, al seu torn, subgrups dins de cadascun i es defineixen fins a 15 varietats. En ella es prohibeix l'ús d'ingredients i additius no autoritzats, tant per la normativa espanyola com per l'europea.
Segons la legislació vigent sobre etiquetatge, presentació i publicitat de productes alimentosos actualitzada, és prioritari oferir al consumidor tota la informació necessària per proporcionar-li una compra adequada i, sobretot, segura.
Les nova normativa reguladores de llaminadures suposa, per la seva excessiva tolerància, un pas enrere en matèria de seguretat alimentària, encara que hi ha té molt en compte aspectes de prevenció i lluita contra l'obesitat infantil. Seria molt recomanable que s'imposés la necessitat d'especificar informació nutricional detallada del producte.
El xiclet té el seu origen en la pròpia naturalesa i es coneix des de temps ancestrals. És la saba lletosa i seca de la sapodilla, l'arbre que els asteques cridaven "chitcli" i que ja utilitzaven. Va ser en 1860 quan un general mexicà que es va traslladar a viure a Nova York es va portar fins als Estats Units el seu costum de mastegar aquesta goma. Encara sense sabor, la resina mastegada va tenir èxit i aviat podien comprar-se boletes i tires de xiclet que es tallaven en les tendes, segons les necessitats del seu usuari. Anys després a un farmacèutic se li va ocórrer afegir-li a aquesta goma de mastegar una substància aromàtica utilitzada en els xarops contra la tos. Després d'ella van arribar la regalèssia i la menta i tot un seguit de aromes i sabors que van fer del xiclet un producte al gust de tot el món. Avui dia es confecciona a força de compostos sintètics.
