La xocolata; font de plaer i salut
Data: 05-09-2011 - Categoría: Alimentació
La xocolata, principal derivat del cacau, conté, segons els experts, compostos que reporten propietats antioxidants beneficioses, especialment interessants per a la salut cardiovascular. S'han publicat estudis que avalen que una ingesta moderada (20 grams) al dia, sempre que es tracti de la xocolata més pura, la negra, podria proporcionar propietats beneficioses a nivell cardiovascular i emocional.
S’ha dit del cacau que és curatiu, nociu i afrodisíac. I encara en aquests moments molts estudis tracten de desxifrar-ne les propietats. La manera més popular de consumir cacau és en forma de xocolata, el seu principal derivat. La xocolata negra 99% (99% de pasta de cacau) té el doble de contingut en cacau que la xocolata amb llet (menys del 40% de cacau) i duplica el contingut de compostos antioxidants protectors. Les investigacions subratllen que l'efecte antioxidant del cacau s'inhibeix per acció de la llet, degut a la formació de complexos no absorbibles entre els antioxidants i les proteïnes làcties.
Efectes positius del cacau:
• Redueix la pressió arterial. El consum habitual de xocolata negra o de productes derivats del cacau pur s'associa a una reducció petita, però significativa, en les xifres de pressió arterial d'individus hipertensos, degut a la capacitat dels polifenols, antioxidants que conté el cacau, d'augmentar la formació d'òxid nítric endotelial, compost implicat en la vasodilatació arterial El mecanisme d'acció s'associa a la, acció que redunda en una disminució de la pressió arterial.
• Regula el colesterol. Se sap que el greix saturat de la mantega de cacau, per la seva riquesa en àcid esteàric, no augmenta el colesterol -a diferència dels greixos saturats d'altres aliments- sinó tot el contrari.
Efectes no tant positius del cacau:
• Els productes elaborats amb xocolata són dolços en general amb una alta càrrega de sucres, greixos i calories. Aquests productes no són una opció acceptable per a la millora de la salut cardiovascular. Cal un consum moderat.
Desmentint alguns mites.
• No crea addicció, però pot millorar l'estat d'ànim, conté teobromina, una substància estimulant del sistema nerviós, similar a la cafeïna del cafè o a la teïna del te. Alguns autors conclouen que quan es menja xocolata en resposta a un estat d'ànim de tristesa, irritabilitat o ansietat com a estratègia per a la millora de la salut emocional, aquesta pot proporcionar algun tipus de sensació transitòria "reconfortant", la qual cosa confirma la dita popular que diu que "la xocolata és més barata que la teràpia i no necessita una cita".
• Xocolata i migranya. El detonant de la migranya és multifactorial i la participació d'aquestes substàncies no s'ha pogut establir de forma concloent.
• Xocolata i acne. L'acne es deu a una producció excessiva de sèu causada per factors hormonals, i no exclusivament dietètics.
• Provoca càries. En la formació de la càries influeix a més del sucre altres factors com la textura dels aliments, l'adhesivitat a les dents (caramels tous i enganxosos, galetes, pa torrat...), i la higiene bucal. L'efecte negatiu del cacau es redueix si la xocolata es menja amb altres aliments i després de menjar es raspallen les dents.
Vocabulari
El cacau és l'ingredient bàsic de les xocolates i el que determina la qualitat organolèptica, nutricional i les qualitats saludables del producte.
La negra, que és el resultat de la barreja de la pasta i de la mantega de cacau amb sucre, és una de les més preuades pel seu sabor amarg i pur. Els percentatges de 70%, 85% o 99% que apareixen en l'etiqueta de les xocolates negres fan referència també al contingut en pasta de cacau; com més quantitat, més amargor i més propietats saludables.
La xocolata amb llet és la més consumida per la població. És fruit de la barreja de llet (descremada o sencera) i pasta de cacau (menys d’un 40%).
La xocolata blanca s'obté només a partir d'usar mantega de cacau, un mínim d'un 20%, barrejada amb sucre, llet i additius. No conté pasta de cacau i per tant no té propietats antioxidants.
