El cervell afronta l'estrès i mitiga el seu impacte.
Data: 06-10-2011 - Categoría: Salut
S'avança en la comprensió de com el cervell afronta l'estrès i mitiga el seu impacte
Examinant parts de les cèl·lules nervioses en el cervell, responsables d'aprendre i recordar, han descobert que és possible alterar el que es recorda amb la finalitat de mitigar l'estrès dels records dolorosos
Neurocientífics de la Universitat de Leicesterhan identificat una proteïna que el cervell produeix en resposta a l'estrès. Proves en models experimentals van mostrar que aquells subjectes que mancaven d'aquesta proteïna eren més tímids i preferien amagar-se en la foscor.
Segons el doctor Pawlak, cada dia d'estrès fa que les cèl·lules nervioses canviïn la seva morfologia, el nombre de connexions amb altres cèl·lules i la forma de comunicar-se amb altres neurones. Aquestes respostes són adaptatives i beneficioses, ajuden al cervell a lluitar amb l'estrès i a buscar la forma de reacció conductual adequada.
No obstant això, en moments d'estrès sever el cervell pot perdre el control, les cèl·lules nervioses en l'hipocamp comencen a retirar els seus processos, deixen de comunicar-se amb eficàcia amb altres cèl·lules i mostren signes de malaltia.
Segons explica el doctor *Pawlak, una de les estratègies que les neurones utilitzen per lluitar amb l'estrès és mitjançant un canvi en la forma de realitzar petits processos, que normalment empren per intercanviar informació amb altres neurones, les espines dendrítiques. Les espines ens ajuden a recordar coses una vegada apreses, encara que això no sempre és bo, ja que alguns esdeveniments estresants han d'oblidar-se ràpid o poden donar lloc a trastorns d'ansietat.
La identificació de la lipocalina-2 pot ajudar a mantenir a ratlla l'estrès que, si no funciona correctament, pot portar al patiment de malalties psiquiàtriques.
L'estrès relacionat amb trastorns psicològics i mentals és molt comú i afecta a més del 30 per cent de la població. Els investigadors que van participar en l'estudi es disposen ara a provar si la lipocalina-2 funciona de la mateixa forma en els éssers humans, per poder ajudar, en el futur, a tractar els trastorns d'ansietat i depressió.
Font: El metge Interactiu.
