Control i reducció de emisions contaminentes, revisió del conveni de Ginebra.
Data: 22-09-2011 - Categoría: Medi Ambient
El Conveni de Ginebra sobre Contaminació Atmosfèrica Transfronterera a Llarga Distància (1982) ha suposat la base per al desenvolupament d'un marc legal ambiental internacional, creant un marc de referència per controlar i reduir el dany per a la salut humana i el medi ambient causada per la contaminació atmosfèrica transnacional.
Un dels protocols derivats d'aquest conveni és el Protocol de Gotemburg, relatiu a l'acidificació, eutrofització i l'ozó troposfèric, signat en 1999 i que establia sostres d'emissió per 2010 per a diversos contaminants acidificants. Aquest Protocol fixa límits estrictes para determinades fonts d'emissió, incloent-se les plantes de combustió per a producció d'electricitat, i requereix de la utilització de les Millors Tècniques Disponibles per aconseguir aquests nivells d'emissió.
Tots els Estats Membres de la Unió Europea van signar el Protocol de Gotemburg. Actualment està en revisió, i de la mateixa resultaran nous sostres de contaminants a aconseguir en 2020.
A Europa
En paral·lel, la Unió Europea va fixar entre els objectius en matèria de medi ambient el "no superar en cap moment unes càrregues i nivells crítics" de determinats agents acidificants, com a diòxid de sofre (SOTA2) i òxids de nitrogen (NOx) i, referent a la qualitat de l'atmosfera, va determinar que “totes les persones estiguin protegides de manera eficaç contra riscos coneguts de la contaminació atmosfèrica per a la salut”.
Per a la consecució d'aquests objectius, la UE va desenvolupar una limitació mitjançant l'establiment de “sostres nacionals d'emissió”, és a dir, de càrrega màxima a emetre per cada Estat Membre en el seu conjunt; per al seu compliment, els Estats van elaborar uns programes nacionals de reducció progressiva de les emissions, que incloïen informació sobre les polítiques i mesures adoptades o previstes, així com estimacions quantificades de l'efecte d'aquestes polítiques i mesures sobre les emissions de contaminants en 2010.
A Espanya
A Espanya, l'II Programa Nacional de Reducció d'Emissions inclou mesures aprovades per a la consecució dels objectius incloent actuacions en els sectors del transport, energia, ramaderia agricultura i pesca, edificació i serveis públics.
Protocol de Gotemburg (1999) Algunes mesures adoptades per Espanya
Directiva GIC: limitació d'emissions de S02, NO2, i partícules procedent de Grans Instal·lacions de Combustió.
Directiva TNE: sostres nacionals de emisió de S02, NO2, COV i NH3
Mesures per a Grans instal·lacions de Combustió: Pla Nacional de Reducció d'Emissions.
Mesures per al transport: Percentatge mínim de biocarburant, plans de mobilitat sostenible, mesures de suport al transport de mercaderies per ferrocarril, renovació parc automobilístic turimes, renovació, flota aèria, conducción eficient, gestió d'infraestructures de transport.
Mesurades edificació: Reglamento instal·lacions Tèrmiques d'Edificis, millora de l'eficiència energètica de instalacions tèrmiques. Pla renove d'electrodomèstics.
D'altra banda, a Europa s'estableixen noves normes sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió (denominades GIC) i es fixen certes condicions per al control de les emissions a l'atmosfera de les refineries de petroli.
Deposició anual de SOTA2: g S /m2 Deposició anual de NOx: g N /m2
El control d'aquestes instal·lacions GIC s'aplica a les plantes de combustió la potència tèrmica de la qual nominal sigui igual o superior a 50 MW, i determina els límits corresponents als NOx, SOTA2 i les partícules, amb el que té especial rellevància per al sector energètic, doncs afecta a pràcticament totes les Centrals Tèrmiques, tant de carbó com els nous Cicles Combinats de gas, imposant valoris límit d'emissió molt estrictes.
