Les crisis sanitàries relacionades amb els aliments, descrites a final de la dècada dels noranta del segle passat i primers anys d’aquest segle, han posat en evidència la complexitat del procés de producció d’aliments i la necessitat d’abordar la seguretat alimentaria amb un plantejament global que comprengui tota la cadena, des de les fases més primàries de la producció fins al consum, amb la prioritat bàsica de la protecció de la salut de la població. Algunes d’aquestes crisis han posat de manifest la importància del sector primari en la seguretat alimentària, com per exemple les que s’originen per l’encefalopatia espongiforme bovina (malaltia de les vaques bojes) o la de les dioxines (crisi dels pollastres).

El control de la qualitat dels pinsos, el tipus de fertilitzants, la qualitat i el tipus d’aigua, conèixer i respectar els temps d’espera per al possible consum després dels tractaments de malalties d’animals i plantes, així com la millor manipulació o maneig d’aquests, és la millor garantia per als productes de qualitat amb uns nivells de seguretat raonable. Dit d’un altra forma: un aliment serà més segur quant més capaços siguem d’exigir i vigilar les condicions globals de producció des de les explotacions agrícoles i ramaderes fins a la taula.

La producció d’aliments segurs és una responsabilitat compartida entre els operadors econòmics i les autoritats competents en portar a terme el control oficial en les diferents fases de la producció.

Els responsables principals de la seguretat alimentaria són els diferents agents que intervenen en la cadena alimentària, des de la producció primària fins la seva transformació, distribució i venda.

Actualment l’aplicació, en determinades fases de la producció, de Sistemes d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC) és un instrument molt valuós per a la millora dels nivells de seguretat alimentària, i els principis en els quals es basa són suficientment flexibles com per poder ser aplicats en tots els tipus d’establiments alimentaris. La seva filosofia està basada en l’anàlisi i el control dels possibles perills que poden aparèixer. Dit d’una altra manera: “ Prevenir durant la producció, per evitar en el producte final”. <P< br>El control oficial, dut a terme per les administracions públiques, té la finalitat de comprovar la conformitat amb les disposicions adreçades a prevenir riscos per a la salut pública dels de productes alimentaris i dels establiments que els elaboren. També han de vetllar per garantir la lleialtat de les transaccions comercials o per protegir els interessos dels consumidors.

Així, les autoritats sanitàries són responsables de vetllar perquè els operadors econòmics respectin les normes de seguretat alimentària, entre elles la implementació de sistemes d’autocontrol basats en l’APPCC; d’establir els sistemes necessaris de vigilància i control per garantir que es respecten aquestes disposicions i, arribat el cas, assegurar la seva aplicació resolent si escau les mesures cautelars necessàries.

La inspecció alimentaria està molt regulada mitjançant l’ordenament jurídic, bé a través de normes que regulen els procediments i les actuacions efectuades pels organismes de control, o bé per les normes sanitàries, horitzontals i verticals, que tenen com a destinataris bàsics els establiments alimentaris. Tot aquest mon legal, ens marca les regles de joc a les organitzacions competents a l’hora de realitzar la gestió del risc alimentari.

Es pot afirmar que a Europa no hi ha hagut mai un nivell tant alt d’accés als aliments, ni tants recursos i esforços adreçats a garantir la seva seguretat. A més, les tècniques per determinar agents contaminants presents als aliments són molt més sensibles i permeten determinar paràmetres que abans ens passaven desapercebuts. Actuant davant d’aquests fets, ens trobem amb la paradoxa que quan es comuniquen aquestes situacions a l’opinió pública, tant si han tingut alguna transcendència per a la salut de les persones, com si la probabilitat que la puguin tenir és nul·la, sempre es produeix un impacte social molt important sobre el consum i sobre els comportaments de la població, amb una important variació dels hàbits alimentaris d’aquesta. El resultat són autèntiques crisis sectorials amb un fort impacte econòmic, que en molts casos ha obligat a la intervenció governamental. No podrem parlar d’un elevat nivell de seguretat sense aconseguir un elevat nivell de confiança de la societat.

El concepte de seguretat alimentària actualment als països desenvolupats va més enllà de la innocuïtat i ha començat a incloure també altres qüestions. Les expectatives legítimes dels ciutadans i de la societat en el seu conjunt envers els aliments i la seva cadena de producció va mes enllà de l’exigència de garantia d’innocuïtat. Així, s’observa una demanda de garanties en altres àmbits com són la sostenibilitat, la relació nutrició-salut, la qualitat, l’ètica, els efectes socioeconòmics, el benestar animal i la confiança en el producte, entre d’altres qüestions.

La relació de l’alimentació amb la salut no es limita a la seguretat química, biològica i física dels aliments sinó que també requereix la ingesta dels nutrients essencials de forma equilibrada. Les dades científiques demostren que una dieta adequada i variada és un factor essencial per mantenir una bona salut i benestar general.

Garantir un risc zero, en la presència d’algun agent no desitjable en un aliment, és impossible. Una dieta altament variada és la millor aportació que el consumidor pot fer per alimentar-se de forma segura, evidentment acompanyat d’una adequada manipulació i conservació dels aliments a la llar. La varietat a la taula fa que l’exposició a qualsevol contaminant sigui mínima i per la qual cosa minimitza l’impacte que aquest pugui tenir en la seva salut.

 

Pàgina principal