Antoni Casademont, membre d'Unió de Pagesos, ens planteja les principals problemàtiques i els principals reptes per garantir una producció i un consum segurs.

Fa cent anys, els problemes dels aliments eren fonamentalment la higiene i la conservació, tota vegada que eren molt més gustosos que avui dia, amb una gran varietat de productes autòctons, molts d'ells avui desapareguts per la seva poca rendibilitat.

Comença el desenvolupament de la indústria, i concretament el de la indústria química. Es comencen a aplicar els primers adobs i insecticides. Però aquesta modernització no comença a arribar a la majoria dels pagesos i ramaders fins passades les dues guerres mundials, i és a partir del 1950 que comença la intensificació de la producció agrícola i ramadera gràcies a aquests nous avenços.

La incorporació de la química en adobs, productes fitosanitaris, pinsos o medicaments per animals fa incrementar les produccions, que busquen una major rendibilitat. Aquest fet comporta un increment creixent del risc en la producció d'aliments, com s’ha demostrat en la segona meitat del segle XX: oli de colza, "vaques boges", dioxines en els pinsos, la grip dels pollastres, etc.

Tot això porta a la desconfiança per part dels consumidors respecte les mesures de seguretat en les produccions agràries i ramaderes i, en definitiva, desconfiança cap als aliments que trobem a diari en la botiga o el mercat.

És dins d'aquest context que la Unió Europea, en els dos darrers anys, ha començat a legislar en matèria de seguretat, control i responsabilitat en la producció i elaboració d'aliments. A Catalunya, des de finals de l’any 2003 funciona l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, que és responsable de dirigir les polítiques de seguretat alimentària al nostre país.

El control de la qualitat i seguretat dels aliments ha estat reivindicada per la Unió de Pagesos des de fa anys, i des de fa anys també reiterem que un primer pas indispensable és aplicar el principi de traçabilitat, és a dir, el coneixement exacte de la vida de tot aliment, des de la producció fins que arriba al consumidor. El pagesos, productors d’aliments, som conscients de la responsabilitat de la nostra feina, però és evident que la seguretat no depèn només de nosaltres. Els inputs que ens proporcionen les multinacionals, factors que no decidim els pagesos i dels quals tenim molt poca informació, com són els medicaments, els pinsos, els productes fitosanitaris o les llavors, o bé la manipulació dels aliments a l’escorxador i a la cadena de distribució són clau en tot aquest procés de control. Des d’Unió de Pagesos demanem un etiquetatge clar, que contingui tota la informació de tota la cadena i que vagi lligat al principi de traçabilitat.

I en tot aquest procés, un principi ha de dominar: amb la salut de les persones no s’hi pot jugar. Cal fer les coses correctament, però cal, també, posar els mitjans perquè puguem fer-les. Cal legislar conforme el que és possible, amb coneixement de la realitat. El que no pot ser és que els pagesos ens veiem condicionats per unes normatives que, la pràctica diària, no fa possible de complir per poc realistes. Si volem caminar seriosament cap a una seguretat alimentària cal que tots els agents implicats siguem escoltats.

No podem reflexionar sobre la seguretat alimentària sense mencionar el paper dels Organismes Genèticament Modificats. Abans de res, una primera consideració: la Unió de Pagesos no ens oposem a que la societat avanci cada cap a noves cotes de benestar social, econòmic i científic, i, per tant, estem a favor de la investigació de nous camps del saber, entre ells la biotecnologia genètica, sobretot en el camp de la medicina. Ara bé, creiem que l’enginyeria transgènica aplicada a la modificació d’organismes vius, amb les corresponents modificacions genètiques, és avui per avui una tècnica poc desenvolupada i primària per ser “alliberada” en un medi viu, canviant i dinàmic.

És per això que des de la Unió de Pagesos hem demanat l’aplicació del principi científic de precaució, fins que aquestes incògnites siguin resoltes, i, per tant, érem partidaris de mantenir la moratòria a noves autoritzacions d’OGMs. Vist que a l’Estat Espanyol ha finalitzat aquesta moratòria (que encara es manté a la Unió Europea), cal prendre mesures per protegir el país dels possibles efectes nocius dels transgènics. De fet, en l’últim Congrés de la Unió de Pagesos vam acordar demanar que Catalunya sigui un territori lliure de transgènics i s’adhereixi a les deu regions europees que també ho demanen. Som un país petit on la propietat de la terra està molt repartida. Per aquesta raó, pensem que la coexistència de les tres agricultures —tradicional, ecològica i transgènica— es fa extraordinàriament difícil. Sempre hem apostat, a Catalunya com a país, pels productes de qualitat ja que la nostra agricultura no pot competir amb les grans extensions d’agricultura extensiva que s’apliquen a països com Estats Units, Argentina, Austràlia o Canadà. Mentre no succeeixi això cal garantir la coexistència de transgènics, conreus tradicionals i ecològics, i fer complir tota la normativa existent.

En aquest sentit, Unió de Pagesos reivindica el respecte per les normes del dret civil català sobre veïnatge i les immissions, per tal que els veïns puguin reclamar compensacions dels danys que se’n derivin de la contaminació per OGM. A més dels costos ambientals i territorials, els pagesos també haurem de suportar importants costos econòmics si no podem garantir que els nostres productes estan lliures d’Organismes Genèticament Modificats.

En conclusió, Unió de Pagesos sempre ha defensat l’explotació familiar agrària, amb pagesos que apostin per la producció d’aliments en quantitat i qualitat suficients, i que no representin cap risc per als consumidors.

 

Pàgina principal