Obesitat
L'obesitat és una malaltia crònica causada per
factors molt diversos, tant genètics com
ambientals,
i que provoca un excés d'acumulació de greix al
cos. No es tracta d’un simple problema estètic,
sinó que constitueix una veritable amenaça per a
la nostra salut, ja que
incrementa les possibilitats de patir altres
malalties com diabetis, colesterol, hipertensió,
malalties articulars, de la vesícula biliar,
coronàries i respiratòries, entre d'altres.
Aquest problema de salut, qualificat per l'OMS
com l'epidèmia del segle XXI, té l'origen en
causes que van des de l'herència genètica, els
trastorns endocrins, la influència del medi
ambient, problemes del sistema nerviós, el tipus
d'alimentació o l'activitat física. Aquests dos
últims factors, alimentació i activitat física,
estan relacionats amb la majoria dels casos de
sobrepès i obesitat.
Els experts adverteixen que l'obesitat està
augmentant de manera alarmant als països
occidentals com a conseqüència del sedentarisme
de la vida moderna i els mals hàbits alimentaris.
Es creu que en els pròxims vint anys el nombre
d'obesos es duplicarà. En l’actualitat, aquesta
malaltia ja afecta més de dos milions
d'espanyols i és una mica més freqüent en les
dones que en els homes.
Un 43% de la població espanyola entre 20 i 65
anys pateix sobrepès o obesitat.
El sobrepès, a diferència de l'obesitat, no és
una malaltia, tot i que hem de tenir present que
si no es controla pot acabar derivant en
obesitat.
Quin és el pes adequat?
|
pes en quilos |
IMC= |
-------------------- |
|
alçada en m2 |
El pes adequat es pot saber calculant l'Índex de
Massa Corporal (IMC):
el pes en quilos partit per l’alçada en metres
al quadrat. Per exemple, una persona que pesi 70
quilos i faci 1,65 metres tindrà un IMC de 70 /
1,65 x 1,65 = 25,72. Si el resultat es troba
entre 18,5 i 24,9, el pes es considera normal.
Entre 25 i 29,9 es considera sobrepès i, a
partir de 30, obesitat. A més, a partir de 30,
s’incrementen les possibilitats de patir
determinades malalties. Però no només el grau
d'obesitat és un factor de risc per patir
patologies diverses, sinó que també hi influeix
la distribució de greix al cos. Així, quan
s’acumula més a nivell abdominal hi ha un risc
més gran de desenvolupar diabetis i malalties
cardiovasculars, i quan el greix s’acumula a
nivell de glutis i cuixes, els problemes
associats no són de tipus metabòlic sinó més
aviat estètic i localitzats a nivell dels
membres inferiors (circulació, artrosi de
genolls, etc.).
PES NORMAL
|
IMC= |
18,5-24,9 |
Encara que els factors genètics no es poden
modificar, sí que podem incidir en el cas dels
factors ambientals.
Sempre podem
intentar portar una dieta equilibrada i mantenir
una activitat física adequada a les
característiques de cada persona. És
molt important tenir en compte que un cop
establerta l'obesitat és molt difícil
revertir-la i es requereix un gran esforç i
constància. Per això, es diu que la millor
manera de tractar l’obesitat és prevenir-la. La
prevenció ha de començar ja des de la infància,
educant els nens perquè aprenguin uns hàbits
alimentaris correctes i promovent la pràctica
d'exercici físic des de petits. Aquest
aprenentatge infantil és fonamental, ja que
condicionarà els hàbits de l’adult. Altres
períodes en què hi ha una tendència a guanyar
pes són l’adolescència, l’embaràs, la mitjana
edat en les dones i després de casar-se en els
homes.
Recomanacions en el tractament de l'obesitat:
-
La primera regla en matèria d’obesitat és no
permetre's engreixar-se.
Per prevenir-la haurem de portar una dieta
equilibrada i fer exercici de manera regular, en
funció de l'edat i de les característiques
individuals (per exemple practicar gimnàstica,
natació o simplement caminar).
-
Per aprimar-se, és fonamental portar una dieta
equilibrada, menjant de tot però amb moderació i
en funció de les necessitats energètiques de
cada un.
Els àpats hauran de repartir-se en 4 o 5 al dia,
evitant picar entre hores. Hem de moderar el
consum de greixos animals saturats, augmentar el
consum de fruites, verdures i peix, procurar
menjar a poc a poc i mastegar bé.
-
Els beneficis d’una pèrdua de pes, encara que
sigui petita, en una persona obesa, compensen
amb escreix l’esforç,
ja que es redueix el risc de patir moltes
malalties.
-
El tractament
de l'obesitat és un tractament per a tota la
vida.
Requereix esforç, constància i estar disposat a
modificar els hàbits alimentaris. No hem de
confiar en productes "miracle" ni en les dietes
"màgiques" que aconsellen persones no expertes.
El consell alimentari ha de ser sempre
individualitzat.
Pàgina principal |