Aliments prebiòtics i probiòtics
Realment són necessaris?
L'etiqueta de
'saludable' acompanya uns aliments que, encara
que tenen beneficis comprovats, són molt més
cars i no sempre necessaris
Iogurts,
galetes, sucs i pans efecte bífidus han entrat
en la nostra dieta amb molta publicitat i
escassa informació. Aquests superaliments,
englobats dins els productes prebiòtics i
probiòtics, s'han ficat ja en la cistella del
mercat de moltes famílies que els consumeixen
només perquè, a més d'un preu més alt, compten
amb l'etiqueta de ‘saludable'. Però, com podem
discernir entre el que no passa d'una moda i el
que es converteix en una compra encertada i
saludable que compensa el major desemborsament?
Què són
els prebiòtics i probiòtics?
Els
prebiòtics i probiòtics s'inclouen en el
concepte d'aliments funcionals. Amb aquest terme
es designa els aliments que, a més de destacar
per les qualitats nutricionals, aporten
beneficis addicionals per a la salut. Segons
dades publicades al 2003 per Datamonitor -companyia
líder en la provisió d'informació empresarial-,
la compra d'aliments funcionals augmenta en un
16% cada any.
Prebiòtics i fructooligosacàrids
Els
prebiòtics són ingredients no digeribles que
tenen la propietat potencial de millorar la
salut pel fet que afavoreixen el creixement
selectiu de bacteris intestinals beneficiosos.
Els dos prebiòtics més estudiats són els
fructooligosacàrids o FOS coneguts com
oligofructosa i inulina. Són carbohidrats
presents en vegetals com l'all, la ceba, el
porro, l'espàrrec, la carxofa, l'arrel de
xicoira, la tomata, el plàtan, etc. Si
s'analitzen els hàbits d'alimentació de la
població general, s'estima que la quantitat que
es consumeix de FOS és d'uns 800 mil•ligrams al
dia, quan els experts recomanen ingerir-ne entre
2 i 6 grams. Aquesta és la raó que justifica
que, a més de consumir els citats aliments, es
prenguen productes que incorporen FOS, això sí,
en casos concrets. Els productes més
representatius que es comercialitzen d'aquest
tipus són alguns preparats lactis, begudes,
aliments infantils, galetes i pans.
Probiòtics i bacteris làctics
Els
probiòtics són aliments que contenen
microorganismes vius el consum dels quals té
efectes positius per a la salut per la seua
acció sobre la flora intestinal, perquè promouen
el desenvolupament de bacteris beneficiosos -Lactobacillus
acidofilus i Bífidus-. En l'actualitat, els
únics aliments probiòtics que hi ha al mercat
són:
• els
iogurts: s'anomena així la llet fermentada amb
els bacteris làctics Streptococcus thermophilus
i Lactobacillus bulgaricus o acidofilus-
• altres llets fermentades: productes semblants
en aspecte al iogurt, però fermentats amb un
altre tipus de bacteris, com ara Bifidobacteris,
Lactobacillus casei imunitas, etc.
• begudes que contenen, a més de suc, llet
fermentada i conreus de bacteris.
Són
importants?
A
l'intestí es produeix la major part de la
digestió dels aliments i l'absorció dels
nutrients. Però també és el lloc on es fa la
primera selecció dels components que ‘serveixen
o no' de tot el que consumim. Si la digestió no
és completa, si la facilitat de pas de
substàncies des de l'intestí cap a la sang és
excessiva o la seua població microbiana està
alterada, hi ha risc que substàncies no
desitjables s'incorporen al nostre organisme.
Les conseqüències són molt diverses: inflamació,
gasos, diarrees, infeccions, i fins i tot al•lèrgies
i intoleràncies. En aquest context sorgeixen els
prebiòtics i probiòtics, que es basen en la cura
de la salut intestinal.
Quins
són els beneficis de prebiòtics i probiòtics?
Prevenen i ajuden a tractar malalties
Diarrea.
Els bacteris làctics inhibeixen el creixement de
diversos microorganismes patògens o danyosos,
per la qual cosa són beneficiosos en cas de
diarrea de distint origen; la que cursa després
de la presa d'antibiòtics, per virus o bacteris,
etc. De la mateixa manera, els FOS afecten
l'hàbitat intestinal i l'activitat dels enzims,
i condueixen a la producció de certes
substàncies -àcids grassos de cadena curta- que
també inhibeixen el creixement de patògens.
Restrenyiment i excés de gasos. Tant els
bacteris làctics com els FOS afavoreixen
l'equilibri de la flora intestinal, per la qual
cosa milloren el trànsit i la inflor associada a
excés de gasos.
Risc
cardiovascular i diabetis. Els FOS comparteixen
les propietats clàssiques de la fibra, per la
qual cosa, a més de regular el trànsit,
contribueixen a reduir els nivells de colesterol
i triglicèrids, a més d'un millor control de la
glucèmia.
Estabilitzen i milloren malalties que afecten
l'intestí com la malaltia de Crohn i la colitis
ulcerosa -en particular pel consum de probiòtics-.
Milloren la digestió
Els
bacteris làctics afavoreixen la síntesi de
vitamines –K i grup B- i l'absorció de nutrients.
Els FOS estimulen l'absorció de minerals –calci,
magnesi, zinc i ferro- i milloren la
mineralització òssia.
Estimulen les defenses
Els dos
components equilibren la flora intestinal, i
incrementen així la resistència a les infeccions.
Són
realment indispensables?
Encara que
el potent màrqueting utilitzat per a vendre
aquests productes pot fer-nos creure que
resulten indispensables, la veritat és que, la
majoria de vegades, amb una dieta equilibrada i
variada n'hi ha prou per a aconseguir els
beneficis que prometen. Per què gastar més,
llavors, en aquest tipus de productes, quan
alguns dupliquen el preu respecte als seus
equivalents ‘normals'? Més encara, quan no curen
ni prevenen per si sols alteracions o malalties.
De fet, no són fàrmacs i, a més, els seus
efectes varien d'una persona a una altra.
En la seua
defensa es pot afirmar que són productes que, en
una dosi adequada, poden resultar beneficiosos
per a algunes situacions. Per exemple, quan amb
la dieta sola no n'hi ha prou per a millorar
problemes de salut que ajuden a combatre, com
ara digestions lentes que acaben generant inflor
de ventre i gasos, o per a la recuperació de la
flora bacteriana després d'una diarrea. Però
serveixen també per a compensar l'absència en la
dieta d'aliments que de manera natural inclouen
prebiòtics i que no es poden consumir per
intolerància a aquestes o perquè, senzillament,
no ens agraden aquests aliments. Ara bé, en tots
aquests casos convé tenir en compte que per a
aconseguir un benefici cal ser constants. És a
dir, caldria prendre els prebiòtics i probiòtics
considerant-ne tant la dosi efectiva com la
freqüència de consum adequada a cada cas. I de
moment no hi ha prou estudis sobre aquestes dues
qüestions...
Pàgina principal |