|
Divendres, 7 de Juliol del 2006
El Govern de
la Generalitat constata que cap anālisi de grip
aviāria a Catalunya ha donat positiu
Des d'octubre de 2005 s'han
mostrejat un total 3148 aus de corral i 844 aus
silvestres, i totes les anālisis han donat un
resultat negatiu
Arran del cas d'infecciķ per grip
aviāria que s'ha detectat recentment a la
província d'Ālaba, el Govern de la Generalitat,
a través del Comitč Executiu Interdepartamental
sobre la grip aviāria a Catalunya, integrat pels
departaments de Medi Ambient i Habitatge,
Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Salut, informa
que totes les mostres analitzades tant a aus
silvestres com de corral han donat fins ara un
resultat negatiu pel que fa a la presčncia
d'aquesta malaltia. El Comitč manté la
vigilāncia per si cal adoptar mesures
complementāries.
Programes per fer front la
influenįa aviāria
Les mesures que realitza el
Govern enfront la influenįa aviāria s'emmarquen
en el concepte de prevenciķ , que
s'estructura en un Programa de vigilāncia
, un Pla d'Alerta i un Pla
d'emergčncia .
Com a mesures de prevenciķ, als
deltes de l'Ebre, del Llobregat i dels
aiguamolls de l'Empordā s'ha prohibit el
manteniment i l'alimentaciķ d'aus a l'aire
lliure. També es troba prohibida a tot Catalunya
la concentraciķ d'aus de corral i altre tipus en
mercats, mostres, exhibicions i celebracions
culturals si no disposen d'una avaluaciķ del
risc sanitari que doni resultat favorable. En
aquests moments, tots els veterinaris
responsables d'explotacions avícoles tenen
instruccions precises del DARP per a comunicar
de forma immediata qualsevol sospita d'influenįa
aviāria per descartar o confirmar la malaltia en
el mínim de temps possible i les actuacions que
han d'emprendre al respecte.
El Programa de vigilāncia
persegueix, sobretot, detectar possibles virus
d'influenįa aviāria. A Catalunya, el DARP, en
base a la normativa comunitāria i en coordinaciķ
amb el MAPA elabora aquest programa, que en aus
de corral l'estā executant el Centre de Sanitat
Avícola de Catalunya (CESAC) des de l'any 2003.
El
Pla d'alerta s'aplica quan es declaren
casos en d'altres paīsos o zones amb risc per a
les aus de Catalunya. Fonamentalment es tracta
d'efectuar una revisiķ i un control de moviments
que s'hagin produīt i que es produeixen. Així
s'estā efectuant actualment en relaciķ als
paīsos on s'ha detectat la influenįa aviāria.
El Pla d'emergčncia s 'engega
quan es disposa d'una sospita fonamentada de
positivitat a influenįa aviāria. Contempla els
procediments d'actuaciķ i d'organitzaciķ i els
objectius bāsics de la lluita, que sķn: a)
detecciķ precoį dels focus; b) eliminaciķ rāpida
dels focus i c) minimitzaciķ del risc de difusiķ.
Les actuacions a realitzar sķn visites,
confirmaciķ de sospita, delimitaciķ de zones de
protecciķ i vigilāncia i sacrifici i destrucciķ
de cadāvers.
Dades de la vigilāncia efectuada
fins la data d'avui:
Des d'octubre de 2005, totes les
mostres que s'han fet, tant a aus de corral com
a aus silvestres, han donat un resultat negatiu
enfront al subtipus H5 i H7.
En total s'ha mostrejat 248
explotacions d'aus de corral amb un total
aproximat de 3148 mostres i 844 aus
salvatges . Totes aquestes mostres han donat
resultat negatiu .
A més, s'han fet controls
rutinaris de les entrades d'animals exōtics en
els centres de quarantena per importaciķ d'aus.
Totes les mostres d'aus salvatges
analitzades han donat negatiu
Des del mes d'octubre de 2005
fins a data d'avui, tčcnics de la Generalitat
han pres mostres d'un total de 844 ocells per
controlar la influenįa aviāria a les aus
silvestres. Totes les mostres analitzades han
donat resultats negatius a la presčncia del
virus H5N i tampoc s'ha detectat cap mortalitat
anormal d'aus salvatges a Catalunya. La
vigilāncia esmanté a Catalunya amb l'objectiu de
detectar qualsevol increment anormal en la
mortalitat d'aus salvatges que pot relacionar-se
amb l'apariciķ d'influenįa aviāria.
Els exemplars d'ocells mostrejats
fins ara provenen principalment dels Aiguamolls
de l'Empordā, del Delta del Llobregat i del
Delta de l'Ebre. Les mostres s'han pres en
aquestes tres zones d'especial risc
d'introducciķ de la influenįa aviāria de
Catalunya.
El Departament de Medi Ambient i
Habitatge va crear el mes de setembre passatuna
comissiķ tčcnica de seguiment formada per
responsables de diferents ārees i serveis amb
competčncies en la fauna salvatge i els espais
naturals. Aquesta comissiķ, assessorada pel
CReSA (Centre de Recerca de Sanitat Animal), va
dissenyar un protocol d'actuacions. Aquest
protocol consta de dues actuacions de vigilāncia
sobre les aus salvatges que han de permetre la
detecciķ de la presčncia del virus H5N1 en
aquestes espčcies.
ˇ
Vigilāncia activa: presa de
mostres i anālisi d'ocells vius que viuen a
zones de risc (grans concentracions d'ocells
migratoris: zones humides de Catalunya).
ˇ
Vigilāncia passiva: presa de
mostres i anālisi d'ocells morts sospitosos
d'haver mort per aquesta malaltia.
Així mateix, no s'ha detectat cap
anormalitat en els censos de les poblacions
d'aus hivernants de Catalunya que es realitzen
de forma rutināria durant el mes de gener des
del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Els
resultats dels censos de les principals espčcies
es troben dins dels intervals considerats
normals respecte a anys anteriors.
Informaciķ referent a la grip
aviāria causada pel virus de la grip A (H5N1) en
humans
Atesa la no existčncia de casos
de grip aviāria en aviram al nostre territori,
la situaciķ a Catalunya en relaciķ a l'apariciķ
de casos en humans no ha canviat i per tant
segueix sent la mateixa que fa dos anys.
Només seria possible l'apariciķ
de casos en aquells viatgers procedents de
paīsos afectats de brots en aviram i que
haguessin tingut contacte amb animals morts o
malalts durant els 7 dies previs a l'apariciķ de
la simptomatologia.
Per aquest motiu, el Departament
de Salut, d'acord amb el consells de la
Organitzaciķ Mundial de la Salut (OMS) continua
recomanant que les persones que viatgin a zones
on hi ha brots en pollastres no tinguin contacte
amb animals vius, ni als mercats ni a les
granges, ja que les aus infectades excreten en
femta i en les gotes respiratōries grans
quantitats de virus.
La grip aviāria és una malaltia
contagiosa en animals causada per virus que
normalment afecten aus i, menys habitualment,
porcs. Sķn virus que no solen passar d'una
espčcie animal a una altra, perō, en rares
ocasions, poden creuar aquesta barrera d'espčcie
i infectar els humans.
Per a la infecciķ es necessita un
contacte directe amb les aus infectades, o amb
les superfícies o objectes contaminats amb els
fems. La majoria de casos han aparegut en zones
rurals o periurbanes en famílies que tenien
corral i convivien estretament amb aquestes aus.
No hi ha evidčncia que els pollastres ben
cuinats i els ous puguin ser font d'infecciķ.
El virus H5N1 és un virus nou,
que ha donat lloc a infecciķ en humans, perō de
moment la transmissiķ persona-persona ha estat
ocasional i no és un mecanisme de transmissiķ
eficient, motiu pel qual no ha de determinar el
canvi de la fase 3 d'alerta pandčmica.
En cas de detectar-se la malaltia
en persones, existeixen dos fārmacs que poden
reduir la gravetat i la duraciķ de la malaltia,
dels quals Catalunya disposa de 300.000 dosis
per a la poblaciķ per fer front a una hipotčtica
apariciķ de casos en humans.
Pāgina principal |