Divendres, 7 de Juliol del 2006

El Govern de la Generalitat constata que cap anālisi de grip aviāria a Catalunya ha donat positiu

Des d'octubre de 2005 s'han mostrejat un total 3148 aus de corral i 844 aus silvestres, i totes les anālisis han donat un resultat negatiu

Arran del cas d'infecciķ per grip aviāria que s'ha detectat recentment a la província d'Ālaba, el Govern de la Generalitat, a través del Comitč Executiu Interdepartamental sobre la grip aviāria a Catalunya, integrat pels departaments de Medi Ambient i Habitatge, Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Salut, informa que totes les mostres analitzades tant a aus silvestres com de corral han donat fins ara un resultat negatiu pel que fa a la presčncia d'aquesta malaltia. El Comitč manté la vigilāncia per si cal adoptar mesures complementāries.

 

Programes per fer front la influenįa aviāria

Les mesures que realitza el Govern enfront la influenįa aviāria s'emmarquen en el concepte de prevenciķ , que s'estructura en un Programa de vigilāncia , un Pla d'Alerta i un Pla d'emergčncia .

Com a mesures de prevenciķ, als deltes de l'Ebre, del Llobregat i dels aiguamolls de l'Empordā s'ha prohibit el manteniment i l'alimentaciķ d'aus a l'aire lliure. També es troba prohibida a tot Catalunya la concentraciķ d'aus de corral i altre tipus en mercats, mostres, exhibicions i celebracions culturals si no disposen d'una avaluaciķ del risc sanitari que doni resultat favorable. En aquests moments, tots els veterinaris responsables d'explotacions avícoles tenen instruccions precises del DARP per a comunicar de forma immediata qualsevol sospita d'influenįa aviāria per descartar o confirmar la malaltia en el mínim de temps possible i les actuacions que han d'emprendre al respecte.

El Programa de vigilāncia persegueix, sobretot, detectar possibles virus d'influenįa aviāria. A Catalunya, el DARP, en base a la normativa comunitāria i en coordinaciķ amb el MAPA elabora aquest programa, que en aus de corral l'estā executant el Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (CESAC) des de l'any 2003.

 El Pla d'alerta s'aplica quan es declaren casos en d'altres paīsos o zones amb risc per a les aus de Catalunya. Fonamentalment es tracta d'efectuar una revisiķ i un control de moviments que s'hagin produīt i que es produeixen. Així s'estā efectuant actualment en relaciķ als paīsos on s'ha detectat la influenįa aviāria.

El Pla d'emergčncia s 'engega quan es disposa d'una sospita fonamentada de positivitat a influenįa aviāria. Contempla els procediments d'actuaciķ i d'organitzaciķ i els objectius bāsics de la lluita, que sķn: a) detecciķ precoį dels focus; b) eliminaciķ rāpida dels focus i c) minimitzaciķ del risc de difusiķ. Les actuacions a realitzar sķn visites, confirmaciķ de sospita, delimitaciķ de zones de protecciķ i vigilāncia i sacrifici i destrucciķ de cadāvers.

 

Dades de la vigilāncia efectuada fins la data d'avui:

Des d'octubre de 2005, totes les mostres que s'han fet, tant a aus de corral com a aus silvestres, han donat un resultat negatiu enfront al subtipus H5 i H7.

En total s'ha mostrejat 248 explotacions d'aus de corral amb un total aproximat de 3148 mostres i 844 aus salvatges . Totes aquestes mostres han donat resultat negatiu .

A més, s'han fet controls rutinaris de les entrades d'animals exōtics en els centres de quarantena per importaciķ d'aus.

 

Totes les mostres d'aus salvatges analitzades han donat negatiu

Des del mes d'octubre de 2005 fins a data d'avui, tčcnics de la Generalitat han pres mostres d'un total de 844 ocells per controlar la influenįa aviāria a les aus silvestres. Totes les mostres analitzades han donat resultats negatius a la presčncia del virus H5N i tampoc s'ha detectat cap mortalitat anormal d'aus salvatges a Catalunya. La vigilāncia esmanté a Catalunya amb l'objectiu de detectar qualsevol increment anormal en la mortalitat d'aus salvatges que pot relacionar-se amb l'apariciķ d'influenįa aviāria.

Els exemplars d'ocells mostrejats fins ara provenen principalment dels Aiguamolls de l'Empordā, del Delta del Llobregat i del Delta de l'Ebre. Les mostres s'han pres en aquestes tres zones d'especial risc d'introducciķ de la influenįa aviāria de Catalunya.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va crear el mes de setembre passatuna comissiķ tčcnica de seguiment formada per responsables de diferents ārees i serveis amb competčncies en la fauna salvatge i els espais naturals. Aquesta comissiķ, assessorada pel CReSA (Centre de Recerca de Sanitat Animal), va dissenyar un protocol d'actuacions. Aquest protocol consta de dues actuacions de vigilāncia sobre les aus salvatges que han de permetre la detecciķ de la presčncia del virus H5N1 en aquestes espčcies.

ˇ        Vigilāncia activa: presa de mostres i anālisi d'ocells vius que viuen a zones de risc (grans concentracions d'ocells migratoris: zones humides de Catalunya).

ˇ        Vigilāncia passiva: presa de mostres i anālisi d'ocells morts sospitosos d'haver mort per aquesta malaltia.

Així mateix, no s'ha detectat cap anormalitat en els censos de les poblacions d'aus hivernants de Catalunya que es realitzen de forma rutināria durant el mes de gener des del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Els resultats dels censos de les principals espčcies es troben dins dels intervals considerats normals respecte a anys anteriors.

 

Informaciķ referent a la grip aviāria causada pel virus de la grip A (H5N1) en humans

Atesa la no existčncia de casos de grip aviāria en aviram al nostre territori, la situaciķ a Catalunya en relaciķ a l'apariciķ de casos en humans no ha canviat i per tant segueix sent la mateixa que fa dos anys.

Només seria possible l'apariciķ de casos en aquells viatgers procedents de paīsos afectats de brots en aviram i que haguessin tingut contacte amb animals morts o malalts durant els 7 dies previs a l'apariciķ de la simptomatologia.

Per aquest motiu, el Departament de Salut, d'acord amb el consells de la Organitzaciķ Mundial de la Salut (OMS) continua recomanant que les persones que viatgin a zones on hi ha brots en pollastres no tinguin contacte amb animals vius, ni als mercats ni a les granges, ja que les aus infectades excreten en femta i en les gotes respiratōries grans quantitats de virus.

La grip aviāria és una malaltia contagiosa en animals causada per virus que normalment afecten aus i, menys habitualment, porcs. Sķn virus que no solen passar d'una espčcie animal a una altra, perō, en rares ocasions, poden creuar aquesta barrera d'espčcie i infectar els humans.

Per a la infecciķ es necessita un contacte directe amb les aus infectades, o amb les superfícies o objectes contaminats amb els fems. La majoria de casos han aparegut en zones rurals o periurbanes en famílies que tenien corral i convivien estretament amb aquestes aus. No hi ha evidčncia que els pollastres ben cuinats i els ous puguin ser font d'infecciķ.

El virus H5N1 és un virus nou, que ha donat lloc a infecciķ en humans, perō de moment la transmissiķ persona-persona ha estat ocasional i no és un mecanisme de transmissiķ eficient, motiu pel qual no ha de determinar el canvi de la fase 3 d'alerta pandčmica.

En cas de detectar-se la malaltia en persones, existeixen dos fārmacs que poden reduir la gravetat i la duraciķ de la malaltia, dels quals Catalunya disposa de 300.000 dosis per a la poblaciķ per fer front a una hipotčtica apariciķ de casos en humans.


 

Pāgina principal

Disseny UP3MEDIA