La composició dels aliments: components nutritius
Un aliment és una mescla complexa de substàncies, la majoria de les quals tenen valor nutritiu i realitzen unes funciones especifiques en l’organisme humà. Es tracta de definir quins són els components dels aliments que tenen valor nutritiu, com es classifiquen els aliments en funció de les seves propietats nutricionals i quin paper tenen en l’organisme els diferents nutrients. L'interès d'alguns components dels aliments supera actualment allò estrictament nutricional per a perseguir efectes preventius i fins i tot curatius de certes malalties: són els anomenats aliments funcionals.

La composició dels aliments: els altres components (I)
Tot i que la major part de l'aliment és constituït per material nutritiu, cal recordar que també hi podem trobar components importants per l'aspecte de l'aliment, els quals són tant o més interessants que els components nutritius ja que si l'aliment no té el color, olor, sabor i textura que li correspon pot no ser consumit. Aquestes propietats de l'aliment poden ser degudes a compostos naturals o propis de l'aliment o poden ser incorporats en el decurs de tractaments tecnològics, tractant-se llavors d'additius alimentaris. Per tant és important saber el tipus d'additius que es poden fer servir, les condicions d'ús i els riscos i avantatges que es deriven de la seva presència.

La composició dels aliments: els altres components (II)
Donat que l'aliment és un element més de la cadena medi-ambiental, es plausible que en els aliments és puguin trobar també substàncies contaminants, es a dir compostos involuntàriament o accidentalment incorporats i que no tenen cap interès nutricional ni sensorial, però que poden comprometre la seguretat de l'aliment. La seguretat al 100% o, el què és el mateix, el risc zero no existeix en l'àmbit alimentari, com tampoc en qualsevol altra activitat humana. Per tant existeixen riscos i beneficis, i és interessant conèixer en quines etapes de la cadena alimentària es poden introduir fonts de inseguretat alimentària o, dit d’altra manera, riscos per a la salut dels consumidors.

Què en fa el cos del que mengem?
Per aprofitar els components dels aliments que ingerim són necessàries una sèrie de transformacions que comencen a la boca (masticació) i acaben en cadascuna de les nostres cèl·lules. El procés de digestió dels aliments, així com la posterior distribució dels nutrients per tal que arribin allà on són necessaris és un factor clau de la nostra alimentació.

Cal esperar dels aliments efectes saludables més enllà dels estrictament nutricionals?: Algunes reflexions i exemples dels anomenats aliments o components funcionals.
Cada cop més es diu que cert tipus d’aliments ajuden a controlar el colesterol, activen l’organisme, poden protegir enfront d’algunes malalties com la hipertensió, trastorns cardiovasculars i, fins tot, certs tipus de càncer. Què hi ha de veritat en tot això?. Ens hem de familiaritzar amb expressions com aliments funcionals, nutracèutics, antioxidants, omega-3, prebiòtics, probiòtics, efectes bífidus,... i començar a valorar les hipòtesis i bases científiques que suporten les propietats beneficioses d’alguns components dels aliments. Dintre dels components concrets dels aliments amb efectes saludables específics, hem de donar una atenció particular a la fibra alimentària com "un clàssic dins dels aliments funcionals".

Com podem saber si la nostra dieta és nutricionalment adient?
Hi han diverses estratègies a seguir per a l'avaluació nutricional de la dieta: mètodes d'estimació de consum d'aliments (enquestes alimentàries), transformació dels aliments en nutrients i comparació dels resultats obtinguts amb les recomanacions que al respecte emeten diferents organismes. A més, mitjançant l'ús de mesures antropomètriques, es pot avaluar l’estat nutricional de cada individu com a reflex de la seva alimentació.

Les dietes alimentàries: algunes modes i errors dietètics.
Els efectes beneficiosos de l'alimentació no cal atribuir-los a cap aliment en concret, sinó a una adequada combinació dels mateixos. És a dir, no hi ha aliments bons i dolents, sinó que el que hi ha són combinacions correctes i incorrectes d'aliments. No hi ha regles màgiques ni cal obsessionar-se amb càlculs complicats per l'elaboració d'un menú, però sí que cal tenir en compte algunes regles bàsiques sobre varietat i equilibri alimentari. El concepte de dieta equilibrada, no té perquè ser el mateix per tothom.

Informació, formació i deformació dels consumidors. Anàlisi crítica dels missatges que arriben als consumidors.
Es necessari que el consumidor conegui i aprengui a contrastar tot allò que especifica la legislació quant a etiquetatge i publicitat dels productes alimentaris amb els missatges que avui s’utilitzen amb objectius de marketing.

Pàgina principal