DIETA EQUILIBRADA, UNA EINA ÚTIL PER PREVENIR EL
CÀNCER
El 35% de les
patologies cancerígenes es vinculen amb el règim
alimentari, per la qual cosa tenir-ne cura
adquireix una gran rellevància
La relació
entre el càncer i l'alimentació és un fet.
Encara que els seus límits no estan encara molt
definits, en la dècada dels 80 es va establir
que al voltant del 35% dels càncers tenien
l'origen en l'alimentació o hi estaven vinculats.
A partir de llavors s'han multiplicat els
estudis en la matèria i al 1997 es va publicar
un exhaustiu informe titulat "Aliments, nutrició
i prevenció del càncer: una perspectiva global",
publicat pel Fons Internacional per a la
Investigació del Càncer i l'Institut Americà per
a la Investigació del Càncer. En aquest informe
es va establir que l'adopció d'uns hàbits
alimentaris més sans pot reduir el nombre de
casos anuals en tot el món entre un 30% i un
40%. Si a això sumem el fet de deixar de fumar,
els percentatges de reducció passarien al
60%-70%.
Associació entre dieta i càncer
No resulta
fàcil determinar amb exactitud l'associació
entre l'alimentació i el càncer. Els hàbits
alimentaris són molt diferents d'uns individus a
uns altres, i també ho és el mode en què cuinem
i conservem els aliments. A més, cal tenir en
compte altres variables relacionades amb
l'origen o el desenvolupament del càncer, com el
tabac o altres substàncies a què estem exposats,
ja siga al treball -fum de soldadura, gasos de
pintures o vernissos, etc.- o al lloc en què
vivim -contaminació mediambiental-, sense
oblidar la mateixa genètica. Per això, quan
s'estableix la relació entre dieta i càncer, de
moment es parla d'associacions "convincents",
"probables" o "possibles".
A tall
d'exemple es considera que les verdures
posseeixen un paper protector "convincent"
enfront dels càncers de boca i faringe, esòfag,
pulmó, estómac, còlon i recte; "probable"
enfront dels de laringe, pàncrees, mamella i
bufeta, i "possible" enfront dels de fetge,
ovari, endometri, coll de l'úter, pròstata,
tiroide i ronyó. Per contra, es considera que
les dietes molt calòriques o riques en greix i
proteïnes, coccions com la barbacoa o la graella,
l'abús de l'alcohol i de la carn, de fumats i de
la sal, a més de l'obesitat, augmenten el risc
d'aquesta malaltia. En particular es creu que és
"probable" que l'abús de carn incremente el risc
de càncer de còlon i recte, i que és "possible"
que ho faça davant dels de pàncrees, mamella,
pròstata i ronyó.
Components "protectors" dels aliments
Fibra: un
consum elevat de fibra a partir de la ingesta de
fruites, verdures, pans i cereals integrals i
llegums resulta beneficiós. Ajuda a reduir el
risc de càncers localitzats en el tub digestiu i
els que depenen d'hormones -mamella, endometri i
pròstata-.
Vitamines:
una dieta variada rica en fruites i verdures
esdevé fonamental. La ingesta de vitamina A, de
betacarotè i altres carotenoides -substàncies
naturals que donen als vegetals tons grocs,
ataronjats i rogencs, de vegades emmascarats pel
verd de la clorofil•la-, exerceixen un paper
protector enfront de certs càncers. Les seues
fonts principals són la llet i els derivats, el
rovell, vísceres com el fetge i, pel que fa a la
provitamina A, les hortalisses i les fruites. La
vitamina C ajuda a reduir el risc de càncers de
mamella, coll uterí, intestí, pulmó, boca,
esòfag i estómac. Les seues fonts alimentàries
més importants són les fruites (cítrics, kiwi,
maduixes, meló, etc.) i les hortalisses. La
vitamina E o tocoferol també ajuda a reduir el
risc de càncer i les seues principals fonts en
la dieta són els olis vegetals de primera
pressió i els productes elaborats amb aquests
(oliva, gira-sol, soja...), els fruits secs, els
cereals de gra sencer i el germen de blat.
Minerals:
es considera que el seleni ajuda a reduir el
risc de leucèmia i de càncers de còlon, recte,
pulmó, mamella i ovari. Alguns estudis
suggereixen que nivells baixos de zinc
s'associen amb incidències més altes de càncer
d'esòfag i de pulmó. Quant al iode, la seua
carència en la dieta sembla que té relació amb
un major risc de càncers de tiroide i de
mamella. Els requeriments d'aquests nutrients es
cobreixen amb una dieta variada i equilibrada.
Agents
fitoquímics: es tracta de substàncies pròpies de
plantes que es troben en vegetals, llegums i
cereals, hortalisses i fruites, però en especial
en les cols, els pebrots, les tomates, la
pastanaga, l'all, la ceba, la pinya, els fruits
silvestres i els cítrics. La soja conté el que
es coneix com isoflavones, també anomenades
fitoestrògens, substàncies que exerceixen un
paper protector enfront del càncer de mamella.
Decàleg de
recomanacions per a prevenir el càncer Les
recomanacions dietètiques que han anat sorgint
sobre la prevenció del càncer es basen en una
alimentació equilibrada que, a més, contribueix
a millorar la qualitat de vida de la població en
general.
Aconseguir o mantenir un pes saludable
mitjançant la dieta.
Incloure
un mínim de 400 grams d'hortalisses i de fruites
diàries variades. Una mica de verdura com a
primer plat o com a ingredient dels segons, una
ensalada i 3 fruites al dia.
Menjar
diàriament cereals (preferiblement els integrals),
llegums i patates, i limitar el consum de sucre
comú o sucre blanc. S'aconsella el segó de blat.
Consumir
peix o aviram (de 3 a 4 vegades per setmana) i
reduir la freqüència de consum i la ració de
carns a 120-130 grams per persona (de 3 a 4
vegades per setmana).
Prendre
amb regularitat productes lactis moderats en
greix (desnatats o semidesnatats).
Moderar el
consum d'alcohol. En el cas de les dones,
limitar a un got o una ampolleta petita la
ingesta diària de begudes alcohòliques de baixa
graduació com ara cervesa, sidra o vi, i a dues
unitats en el cas dels homes. La combinació
d'alcohol i tabac augmenta el risc de càncer
bucal, de laringe i d'esòfag.
Reduir el
consum de les carns més grasses i dels derivats
carnis (embotits, carns fredes i patés).
No abusar
d'aliments salats i restringir la sal a la cuina
i a la taula. El seu consum total ha de ser
inferior a 6 grams al dia.
Limitar
els aliments fumats i adobats casolans. El fumat
natural provoca la formació de substàncies
cancerígenes. Estudis epidemiològics
internacionals suggereixen que les poblacions
que consumeixen dietes riques en aliments fumats,
salats i adobats presenten més incidència de
càncer d'esòfag i d'estómac.
Seguir
mètodes de cocció adequats.
Fregir els
aliments a la temperatura adequada, rebutjar
l'oli sobreescalfat i no reutilitzar-lo diverses
vegades. Es recomana l'oli d'oliva (és el que
millor resisteix les altes temperatures sense
descompondre's).
No abusar
de la graella o la barbacoa, perquè quan el
greix es fon sobre les brases es formen
substàncies cancerígenes.
Pàgina principal |