AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES
Nous aliments,
noves al·lèrgies
Al llarg
de tota la vida passen pel tub digestiu d'un
individu unes 100 tones de menjar. Així, no
resulta difícil d'entendre que algun d'aquells
productes estranys a l'organisme produeixi, tard
o d¿hora, símptomes desagradables. Es calcula
que el 20% de la població espanyola pateix
alguna al·lèrgia alimentària i que d¿aquí a vint
anys aquestes al·lèrgies afectaran un de cada
dos europeus. Els últims estudis indiquen la
relació directa entre la possibilitat de trobar
tot l'any aliments "d'una altra temporada" i
l'aparició dels nous al·lergògens, les
substàncies que produeixen reaccions
al·lèrgiques. A aquesta tendència se li uneix la
major sensibilitat de la població davant aquests
processos, ja que la globalització dels mercats
ha introduït en les dietes locals aliments que
hi són aliens. Encara que en principi la
patologia no és perillosa, no hi ha dubte de la
incomoditat i preocupació que provoca en el
consumidor el llarg i sinuós procés del
diagnòstic d'una al·lèrgia. Per això, és
important tenir present que els primers anys de
vida són determinants per potenciar les defenses
naturals (a través de la lactància materna) i
conèixer els aliments de risc que poden ajudar a
identificar les causes de diarrees, vòmits o
altres quadres clínics típics d'al·lèrgies.
Què són
les al·lèrgies?
Sovint
l'al·lèrgia als aliments es confon amb la
intolerància a aquests. La diferència entre una
i altra rau en què en l'al·lèrgia hi ha una
reacció del sistema immunitari de l'individu
contra el producte i en la intolerància no.
La
intolerància als aliments és produïda per
alteracions metabòliques (disminució o absència
d'enzims) en la majoria dels casos. Aquestes
alteracions, d'origen genètic o adquirides amb
els anys, impedeixen als qui les pateixen la
digestió, l¿assimilació i l¿aprofitament de
certes substàncies que contenen els aliments.
Els símptomes que provoquen són diversos:
molèsties gàstriques (flatulència, diarrea,
còlic intestinal), cefalea, sensació de calor?
¿L'al·lèrgia
als aliments ocorre quan el sistema immune
reacciona davant una substància concreta (al·lergogen)
que és ben tolerada per la majoria de persones.
L'al·lergogen és principalment una proteïna d'un
aliment amb el qual l'afectat entra en contacte
per ingestió, contacte o inhalació. La reacció
més comuna és la formació d'anticossos IgE (immunoglobulina
E). El procés que segueixen aquest tipus
d'al·lèrgies és el següent: la primera vegada
que s'ingereix l'aliment causant d'al·lèrgia,
l'organisme produeix les IgE específiques
dirigides contra alguna proteïna d'aquell
producte. La següent ocasió, els anticossos
reaccionen contra el menjar estimulant la
fabricació d'histamina (substància que produeix
el nostre cos en resposta a un dany produït a la
pell o les mucoses, causat per un verí o toxina,
que dóna lloc a una reacció inflamatòria) i
altres substàncies químiques (anomenades
mediadors) que causen els símptomes de
l'al·lèrgia.
Tractament
El
tractament dietètic és el més eficaç i
consisteix a suprimir els aliments al·lergògens.
Així s'aconsegueix que al cap d'uns anys el
sistema immunològic es normalitzi i que, en
moltes ocasions, l¿infant acabi tolerant els
aliments que li produïen al·lèrgia. Tanmateix,
sovint la dieta d'eliminació pot plantejar
inconvenients, ja que hi ha substàncies
al·lergògenes que no apareixen a les etiquetes (aliments
ocults). I és que alguns aliments o substàncies
no s'inclouen a l'etiqueta quan es troben en
proporcions baixes.
Aliments més problemàtics
Llet de
vaca. L'al·lèrgia es produeix per un rebuig a
les proteïnes làcties. La caseïna és una
d'aquestes proteïnes, difícil de digerir per a
moltes persones perquè és una proteïna de mida
gran. L'únic tractament eficaç és una dieta
estricta de la qual s'eliminen aquestes
proteïnes. Com a substitució de la llet,
aquestes persones poden prendre preparats amb
una altra font proteica (llet de soia) i
fórmules extensament hidrolitzades (la mida de
la caseïna és molt menor, per la qual cosa
resulta més fàcilment digerible). Les fórmules
parcialment hidrolitzades (la caseïna és encara
de mida considerable per ser assimilada per
aquestes persones) no s¿han d'emprar mai en el
tractament de l'al·lèrgia a la llet, ja que un
percentatge de les seves proteïnes pot conservar
tot el seu poder al·lergogen. En ocasions
aquesta al·lèrgia no és diagnosticada i
afavoreix al·lèrgies en altres aliments.
Ou. Les
proteïnes de la clara són les més problemàtiques.
Aquesta al·lèrgia apareix abans dels 2 anys i
desapareix de 2 a 5 anys després del seu inici.
L'únic tractament possible consisteix a evitar-ne
el consum. Això no obstant, existeixen multitud
de productes que poden contenir restes d'ou, i
no sempre estarà indicat a les etiquetes.
Formatges
madurats. Les proteïnes làcties que contenen
poden causar al·lèrgia. També una amina (substància
que apareix quan el nostre cos utilitza les
proteïnes dels formatges fermentats i curats)
anomenada tiramina, afavoreix les reaccions
al·lèrgiques.
Peixos i
mariscs. Les seves pròpies proteïnes, la
histamina que es forma en descompondre's i el
paràsit Anisakis simplex que contamina els
peixos, són els causants de les reaccions
al·lèrgiques.
Espècies.
Poden causar al·lèrgia per contacte, per
inhalació de la pols que desprenen i per
ingestió.
Fruits
secs. Poden provocar reaccions al·lèrgiques
sobretot en els infants i es manifesta amb
èczemes.
Fruites.
Kiwi, papaia, alvocat, plàtan, maduixes, gerds,
groselles són les fruites que s'han identificat
amb més freqüència com a causa d'al·lèrgia.
Reaccions creuades.
En parlar
d'al·lèrgia a un aliment, s'ha de tenir present
que s'estableixen famílies d'aliments "al·lergògens"
que poden provocar reaccions al·lèrgiques en
persones sensibles. És a dir, una persona amb
al·lèrgia a la llet de vaca presenta més
sensibilització cap a la carn de vacú (vedell,
bou¿). Qui és al·lèrgic a la xocolata ho pot ser
també al cacau i a la cola. A la família dels
pèsols s'inclouen, a més del llegum esmentat,
cacauets, mongetes seques, regalèssia i goma
tragacant (E-413). A la família de la rosa
pertanyen maduixes, gerds, móres i altres
varietats de gerd.
Nous
al·lergògens
Contínuament es descobreixen noves substàncies
al·lergògenes. Els additius responsables del
major nombre de casos d'afecció al·lèrgica són
colorants, conservants i antioxidants. Encara
que sempre s¿hagi de descartar un procés
al·lèrgic a fàrmacs, quan un pacient,
generalment un infant, presenta urticària o
erupcions més lleus després de la ingesta de
xarops de composició variada, el més probable és
que es tracti d'una reacció al·lèrgica als
additius, colorants o aromatitzants del
medicament. Aquest tipus de reaccions no ocorre
gairebé mai en les primeres preses, sinó a
mesura que avança el tractament. Això és perquè
aquestes reaccions són dosi-dependents:
apareixen com més quantitat del xarop
s'ingereix.
Al·lèrgia i esport
Hi ha una
situació en què es necessita una mica més que la
ingestió d'un producte perquè es produeixi una
reacció al·lèrgica per un aliment: l'exercici
físic. Es denomina al·lèrgia alimentàriainduïda
per l'exercici i se¿n va començar a parlar el
1980. Les persones que experimenten aquesta
reacció ingereixen un aliment específic ¿la poma
i el préssec són dos dels productes que
indueixen aquest procés¿ poc abans de practicar
esport. A mesura que l'exercici avança i la
temperatura corporal augmenta apareixen picors,
mareigs i alguns dels símptomes típics de les
al·lèrgies, com urticària i inflor. La manera de
prevenir-la és simple: no prendre els aliments
implicats durant les dues hores prèvies a fer
esport.
Consells per a persones al·lèrgiques a aliments
Si creieu
que algun aliment us provoca al·lèrgia,
consulteu-ho amb el vostre metge i no feu
experiments per confirmar-ho.
Si ja
sabeu a quin aliment o aliments sou al·lèrgics,
eviteu-ne el consum.
Comproveu
els ingredients que apareixen a l'etiqueta dels
productes (una persona al·lèrgica a l'ou ha
d'evitar, entre d¿altres, ingredients com
albúmina, lisozima i lecitina si no especifica
que és de soia).
Poseu al
corrent els altres de la situació de la persona
afectada (si és un infant, els professors,
assistents, etc.).
Quan
sortiu a menjar fora de casa, pregunteu pels
ingredients dels menjars. Si hi ha algun dubte,
és aconsellable que no us els mengeu.
Pàgina principal |