Eduard Mata, director de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària

«Parlem d'un frau econòmic, fins al moment no s'ha identificat cap risc per a la salut»

El passat mes d’abril es va fer pública la detecció d’un frau sobre distribució d’oli d’oliva adulterat. El director de l’Agència

Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) ens explica en aquesta entrevista en què consisteix el frau i com es va desenvolupar l’anomenada operació OLEIC. L’ACSA és un organisme autònom adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que té com a funcions avaluar els riscos per a la salut relacionats amb els aliments i facilitar la coordinació entre administracions, entitats, centres de recerca i altres agents del sector per tal de garantir la seguretat en el consum de productes alimentaris.

Sr. Mata, tots estem assabentats del frau, però com va sortir a la llum, fruit d’un control rutinari o d’algun factor extern que va aixecar sospites?

El propi Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat va tenir la sospita que s’estava comercialitzant oli adulterat etiquetat com oli d’oliva verge o verge extra. Llavors, el propi Departament ho va denunciar als Mossos d’Esquadra i a partir d’aquí diferents institucions van començara treballar en l’operació OLEIC.

Quines són aquestes institucions?

Estan treballant de forma conjunta la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, la Direcció General de Policia, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i l’Agència Catalana del Consum. L’objectiu és retirar del mercat totes les partides d’oli fraudulent per tal de garantir la protecció adequada dels consumidors.

I el paper de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària en l’operació OLEIC?

L’Agència juga un paper col·lateral amb les diferents institucions per assessorar i desvetllar certes incògnites sobre la possibilitat d’inseguretat alimentària en el frau en qüestió.

En què consistia exactament el frau?

Doncs bé, s’estaven comercialitzant barreges d’oli de llavors, majoritàriament de gira-sol, amb un petit percentatge d’oli ’oliva en alguns casos com si  fos oli d’oliva verge o oli d’oliva verge extra.

Però com podien fer passar un oli de gira-sol per un oli d’oliva verge o verge extra?

És el que s’està investigant en aquests moments. En primer lloc, es van portar mostres d’oli adulterat al Laboratori de Cabrils, on es va confirmar que l’oli en qüestió no era d’oliva verge o verge extra. A partir d’aquest resultat es va retirar ràpidament l’oli del mercat. Després, l’oli es va portar al Servei de Toxicologia del Centre Nacional d’Alimentació de Majadahonda, on es van realitzar diferents anàlisis de toxicitat per a descartar possibles riscos per  la salut, i fins al moment no s’ha detectat res que pugui suposar un risc per a la salut del consumidor. Per últim, l’oli també s’està analitzant a l’Institut de la Grassa de Sevilla, on intenten identificar algun additiu o colorant. Els resultats exhaustius de la composició de l’oli explicarien l’aparença d’oli d’oliva verge que pot presentar un oli de gira-sol. El procés està sent laboriós i lent.

Llavors podem garantir que l’oli fraudulent no suposa cap risc per a la salut de les persones?

Fins al moment, insisteixo, no s’ha identificat cap risc per a la salut. Simplement estem parlant d’un frau econòmic. Fins ara no s’ha obtingut cap resultat d’analítiques que pugui derivar en un risc per a la salut del consumidors. «L’oli es comercialitzava a través d’internet, viatges promocionals i petites botigues»

Com es comercialitzava aquest oli?

S’han trobat tres canals de distribució, a través de venda per Internet, mitjançant viatges promocionals i a través de petites botigues.

Totes les persones que estaven involucrades en la distribució d’aquest oli fraudulent eren conscients del frau que estaven duent a terme

No totes les persones sabien el que distribuïen.

I les que sí ho sabien?

Fins al 26 d’abril s’han detingut 12 persones per vendre oli adulterat com si fos verge extra. «No tots els distribuïdors de l’oli eren conscients del frau»

Els consumidors haguessin pogut evitar la compra d’aquest producte fraudulent mirant la informació de l’etiqueta, o sigui, tenint clar quins són els paràmetres que hi haurien d’identificar?

L’etiquetatge era correcte pel que fa a conceptes que hi havien de figurar, el problema era que tots els conceptes eren mentida, llavors difícilment el consumidor podia saber que aquell producte era fraudulent.

Fins on ha arribat la distribució d’aquest oli?

L’oli s’envasava a les ciutats de Jaén i Còrdova i es va arribar a etiquetar fins amb 14 marques comercials diferents. La distribució d’oli adulterat ha arribat a diferents comunitats autònomes: Catalunya, València, Múrcia, Madrid, Navarra, i fins i tot a Portugal.

Està tancada l’operació OLEIC?

De moment, no. L’equip de l’operació OLEIC encara segueix treballant.

Pàgina principal