L'Entrevista
David Byrne
A
Espanya molta gent va viure en els anys 80 la
tragèdia de l'enverinament massiu per consum
d'oli de colza desnaturalitzat. En aquest
context, problemes sanitaris com la malaltia de
les vaques boges creen por i desconfiança vers
la seguretat dels aliments i exigeixen la
intervenció urgent de les autoritats públiques i
els productors per restituir la confiança dels
consumidors. Es plantegen així les coses a
Brussel•les o s'aborden aquests problemes a
mesura que van sorgint?
Puc
assegurar que, des que el 1996 va esclatar la
crisi de l'encefalopatia espongiforme bovina,
Brussel•les ha abordat aquest problema amb tota
serietat. A la Comissió la crisi ha provocat una
profunda reestructuració de responsabilitats i
hem establert nous dispositius interns per
garantir que els responsables de la presa de
decisions disposin d'assessorament científic
independent sobre l'EEB i les altres qüestions
que afecten la salut dels consumidors.
A més, des de 1996 hem adoptat, en resposta a
aquesta crisi, més de 40 mesures legislatives
concretes destinades a protegir la salut dels
consumidors davant els riscs identificats pels
científics. I a mesura que anem sabent més coses
sobre la malaltia, actualitzem i millorem les
disposicions de gestió del risc que fan al cas.
Així, al Regne Unit, les mesures adoptades per
iniciativa tant del Govern nacional com de la
comunitat estan començant a donar els seus
fruits i l'EEB ha entrat ja en una fase
descendent.
Comprenc
la inquietud dels consumidors espanyols. Ens ha
costat bastant temps convèncer les autoritats
espanyoles que l'EEB no es detindria a la
frontera. A Espanya, l'atenció pública no ha
començat a centrar-se en les mesures necessàries
per protegir la salut dels consumidors fins que
no va quedar provada l'existència de casos d'EEB
després de la introducció de nous assaigs
d'anàlisi ràpida. Però els consumidors espanyols
haurien de saber que a nivell comunitari hem
adoptat un conjunt de mesures que tenen per
objecte protegir-los del risc derivat de l'EEB.
Vull
destacar, en particular, com a element clau de
la nostra estratègia de gestió del risc,
l'obligació que tenen els escorxadors de retirar
de la cadena alimentària tots els materials
bovins que poden plantejar un risc real de
transmissió de l'EEB. A més, continuem proposant
incessantment millores en les disposicions
relacionades amb l'EEB i, en general, en la
legislació sobre seguretat alimentària de la UE.
La Comissió Prodi ja va adoptar el gener de 2000
un pla ambiciós destinat a revisar tota la
legislació alimentària de la UE i a crear una
autoritat alimentària europea independent.
Com es
convertirà l'Autoritat Alimentària Europea (AAE)
en la peça fonamental de la nova política de
seguretat alimentària? Aconseguirà garantir la
seguretat des de la granja fins a la taula del
consumidor? Es parla d'un pressupost de 40
milions d'euros anuals i d'una plantilla de més
de 300 persones per a l'AAE. Per a què
s'utilitzaran aquests mitjans?
La funció
principal de l'AAE serà proporcionar
assessorament científic sobre les qüestions
relacionades amb la seguretat alimentària i amb
la salut dels consumidors. Establirà les bases
científiques sobre les quals la Comissió, el
Parlament Europeu i el Consell de Ministres
adoptaran les decisions relatives a la gestió
del risc. A més, comunicarà directament a la
població informació relativa al seu
assessorament científic. La Comissió ha proposat
que sigui també l'AAE la responsable del
funcionament del sistema d'alerta ràpida per a
aliments i pinsos. La raó és que cada alerta
ràpida d'un problema en la cadena alimentària ha
de ser objecte d'una avaluació científica el més
ràpida possible. Així mateix, l'AAE prestarà a
la Comissió suport científic i tècnic en la
gestió de les crisis alimentàries. L'Autoritat
Alimentària es mantindrà summament atenta davant
de tots els riscs que vagin sorgint perquè casos
com els de l'EEB es puguin detectar en la seva
fase inicial. L'Autoritat disposarà de
pressupost propi per emprendre estudis
científics destinats a omplir els buits
existents en els coneixements científics quan
això sigui necessari per complir la seva missió
o per afrontar alguna crisi. Així doncs, tindrà
un dret independent a investigar problemes no
investigats en cap altra banda.
Per
garantir-ne la independència, l'Autoritat
Alimentària Europea es finançarà amb fons
públics amb càrrec al pressupost comunitari.
Tindrà 255 empleats durant els tres primers anys.
A
Espanya es crearà l'Agència de Seguretat
Alimentària per coordinar les actuacions de
control dels aliments i oferir suport tècnic a
l'Administració. Creu que aquest reforç dels
controls serà suficient perquè els consumidors
recuperin la confiança i tornin a consumir
aliments sense temor a emmalaltir? No caldria
adoptar també mesures que impliquin directament
els productors d'aliments i els sistemes
d'elaboració que apliquen?
L'existència de controls adequats de l'aplicació
de les mesures de seguretat alimentària és
essencial per a una estratègia que tingui per
objecte garantir la seguretat dels aliments. En
conseqüència, aplaudeixo els esforços que les
autoritats espanyoles duen a terme per millorar
els controls dels aliments i establir una millor
coordinació.
A nivell
comunitari, la Comissió presentarà aquest any
una proposta legislativa per reforçar els
controls oficials d'aliments i pinsos i per
corregir les deficiències existents en els
sistemes nacionals de control de la seguretat
dels aliments. Ens proposem d'harmonitzar els
sistemes de control establint criteris operatius
per mitjà dels quals l'Oficina Alimentària i
Veterinària de la UE auditarà les autoritats
nacionals competents. A més, elaborarem
directrius comunitàries perquè, a nivell
nacional, s'estableixin estratègies de control
coherents, prioritats basades en el risc i
procediments de control eficaços.
Aquesta és
una de les propostes del Llibre blanc sobre
seguretat alimentària de gener de 2000. En
aquest llibre blanc la Comissió va presentar un
ambiciós programa de reforma de tota la
legislació alimentària de la UE que inclou, en
particular, una revisió de la legislació per
aclarir la responsabilitat dels productors
d'aliments en matèria de seguretat alimentària.
Les propostes presentades el juliol de 2000
relatives a l'establiment de noves normes sobre
higiene en la producció d'aliments, per exemple,
ja tenen en compte aquest nou enfocament.
Així doncs,
sí que és necessari adoptar mesures, i de fet ja
ho estem fent, tant pel que fa als controls com
pel que fa a la millora de la legislació sobre
producció d'aliments i responsabilitat dels
productors d'aliments. Esperem que la nostra
actuació en aquestes dues àrees serveixi perquè
els consumidors recuperin la confiança en la
seguretat dels aliments.
Què ens
pot dir de la seguretat dels aliments modificats
genèticament? No crearan, més tard o més d'hora,
problemes sanitaris als consumidors?
No hi ha
proves científiques que indiquin que els
aliments modificats genèticament que han estat
objecte d'avaluació adequada i aprovació per
part de les autoritats competents amb vista al
seu ús en els productes alimentaris hagin tingut
efectes negatius imprevistos en la salut dels
consumidors. Per ara, el debat científic se
centra sobretot en l'impacte mediambiental del
cultiu de productes modificats genèticament. A
més, el debat sobre la modificació genètica ha
d'abordar també els aspectes ètics relacionats
amb el tema.
Sóc
partidari que l'aprovació de la comercialització
d'aliments modificats genèticament es realitzi
sobre bases científiques per garantir que es
comercialitzen únicament productes segurs. I
m'inclino per donar als consumidors la
possibilitat d'escollir, comptant amb
l'etiquetatge correcte dels aliments modificats
genèticament, de manera que puguin decidir per
si mateixos si volen comprar aliments modificats
genèticament o no. En l'actualitat la Comissió
està estudiant diferents opcions per adoptar, a
escala comunitària, normes sobre etiquetatge i
traçabilitat. Espero que durant el primer
semestre de 2001 puguem avançar en l'elaboració
d'un conjunt de propostes en relació amb els
organismes modificats genèticament.
Quin
hauria de ser el paper de les associacions de
consumidors en les crisis alimentàries? Quin és
també el seu paper pel que fa a l'assegurament
de la qualitat dels aliments?
Crec que
les organitzacions de consumidors han d'exercir
un paper fonamental pel que fa a la seguretat
dels aliments ja que són els principals
representants dels interessos dels consumidors
en la societat civil. Podrien actuar com gossos
guardians, exercint una vigilància crítica de
les accions de les autoritats i dels productors.
Sempre que sigui possible, haurien de demanar i
difondre de forma independent informació sobre
els problemes de seguretat alimentària, tant en
contacte directe amb els consumidors com, per
exemple, a través de la realització de proves i
comparacions dels productes tal com fan moltes
organitzacions de consumidors i revistes.
Penso que
la cooperació entre les organitzacions dels
consumidors, tant a escala nacional com
internacional, contribueix realment a fer més
eficaç la feina sobre aquests temes complicats
que exigeixen gairebé sempre disposar de
coneixements tècnics. Veig la cooperació entre
les organitzacions dels consumidors, tant en cas
de crisi com en la seva feina quotidiana de
lobby en favor de normes alimentàries més
segures, com el millor mètode per augmentar la
seva influència en els polítics i fer arribar un
missatge coordinat als consumidors.
Quan va a un restaurant o fa la
compra, pren les decisions en funció de l'àmplia
informació de què disposa en matèria de
seguretat alimentària?
No crec que es necessiti un coneixement a fons
sobre seguretat alimentària per prendre
decisions en un restaurant o en un supermercat.
Escullo habitualment el que més m'agrada. I, com
tots, vaig amb compte.
Consumer Digital
Pàgina principal |