5 claus
per a menjar sense riscos a les vacances
Els canvis en
l'estil de vida, les preses i les modes, arriben
també a la taula. Aproximadament, un 23 % de la
població, realitza un dels àpats fora del
domicili els dies laborables. Els dies festius,
aquest percentatge es dobla. Es preveu que en
els propers anys, el volum de gent
que realitzi habitualment algún àpat fora de
casa, sigui encara força més elevat,
principalmente en les zones urbanes. Aquests
canvis en els hàbits alimentaris, si no es fan
amb certa cura, poden desequilibrar amb
facilitat la nostra dieta. Tot estarà en funció,
principalment de l'elecció i la combinació de
les diferents propostes i de la complementació
que despés se'n faci amb la resta d'àpats.
El terme "fast-food
o menjar ràpid", fa referència a aquell tipus de
menjar de ràpida preparació i ràpid consum, que
generalment es fa fora de casa, lluny del
contexte domèstic. El fast-food no es relaciona
amb receptes a foc lent, o cassoles fent xup-xup
, sino amb utitllage d'alta tecnologia,
fregidores, microones, plats de paper, cubetes
de cartró,...de fer servir i llençar... El
perfil del consumidor habitual d'aquests tipus
d'establiments acostumen a ser persones joves
d'entre 15 a 28 anys, amb un nivell adquisitiu
mig.
En general
l'alimentació Fast-foot te mala reputació, tant
desde la vesant gastronòmica com també des de la
nutricional. Cal però matitzar, ja que dins
aquest concepte de menjar ràpid trobem molt
diferents opcions, i a més a més, com ja s'ha
comentat al principi, tot dependrà de la
frequència, la selecció, la combinació i la
complementació amb els altres àpats. Dins aquest
concepte de menjar ràpid, podem fer una
classificació de dos grans grups:
El fast-food
anglosaxó ( hamburgueses i salsitxes) i el fast-food
mediterrani (a base d'entrepans, pizzes i
tapes).
Formen
part de l'anomenada cuina ràpida o fast-food,
preparacions de cultures molt diverses, que es
consumeixen de una manera informal, sovint a peu
dret, en ocasions sense coberts, es a dir , amb
els dits i sempre, de forma ràpida:
Les tapes
i els entrepans de casa nostra, la pita síria,
el chiche-kebab grec, el fihs and chips britànic,
la pizza italiana, els tacos i burritos mexicans,
el menjar xinès, les hamburgueses americanes,
les salsitxes alemanyes i fins i tot el sushi
japonès.
Recordi...
- El
menjar ràpid surgeix de les noves
necessitats socials i de la influència de
les modes i val la pena coneixer els
aventatges i els inconvenients a l'hora
d'incorporar-lo en els costums alimentaris
individuals.
-
Fast-food , no significa necessàriament
menjar-basura . Una adequada selecció i una
correcta frequència poden fer de la proposta
de menjar ràpid, una oferta equilibrada.
- Per
les seves característiques nutricionals, el
fast-food mediterrani ( entrepans, pizzes,
coques, tapes...) és més recomanable que el
fast-food anglosaxó. Cal adaptar les
quantitats a les necessitats de cadascú.
- Les
begudes que normalment acompanyen aquests
tius d'àpats acostumen a enriquir
considerablemente el valor energètic total
de l'àpat. L'aigua, o en ocasions les
begudes refrescants light, serien les
opcions més recomanables.
- Per
tal de millorar l'equilibri d'un àpat
fast-food, seria addient completar-lo amb
una ració d'amanida (present a quasi tots
aquest tipus d'establiments), ja que aquests
establiments no acostumen a oferta fruita
fresca com a opció de postres.
-
Procuri compesnar amb la resta dels àpats
del dia les possibles deficiencies d'aquest
àpat més ràpid.
- Seria
convenient dedicar a aquest tipus de menjar
una mica més de temps, ja que, sovint, el
principal incovenient no són els aliments
sino la rapidesa amb la que es menja.
Pàgina principal |