Els canvis en l'estil de vida, les preses i les modes, arriben també a la taula. Aproximadament, un 23 % de la població, realitza un dels àpats fora del domicili els dies laborables. Els dies festius, aquest percentatge es dobla. Es preveu que en els propers anys, el volum de gent
que realitzi habitualment algún àpat fora de casa, sigui encara força més elevat, principalmente en les zones urbanes. Aquests canvis en els hàbits alimentaris, si no es fan amb certa cura, poden desequilibrar amb facilitat la nostra dieta. Tot estarà en funció, principalment de l'elecció i la combinació de les diferents propostes i de la complementació que despés se'n faci amb la resta d'àpats.

El terme "fast-food o menjar ràpid", fa referència a aquell tipus de menjar de ràpida preparació i ràpid consum, que generalment es fa fora de casa, lluny del contexte domèstic. El fast-food no es relaciona amb receptes a foc lent, o cassoles fent xup-xup , sino amb utitllage d'alta tecnologia, fregidores, microones, plats de paper, cubetes de cartró,...de fer servir i llençar... El perfil del consumidor habitual d'aquests tipus d'establiments acostumen a ser persones joves d'entre 15 a 28 anys, amb un nivell adquisitiu mig.

En general l'alimentació Fast-foot te mala reputació, tant desde la vesant gastronòmica com també des de la nutricional. Cal però matitzar, ja que dins aquest concepte de menjar ràpid trobem molt diferents opcions, i a més a més, com ja s'ha comentat al principi, tot dependrà de la frequència, la selecció, la combinació i la complementació amb els altres àpats. Dins aquest concepte de menjar ràpid, podem fer una classificació de dos grans grups:

El fast-food anglosaxó ( hamburgueses i salsitxes) i el fast-food mediterrani (a base d'entrepans, pizzes i tapes).

Formen part de l'anomenada cuina ràpida o fast-food, preparacions de cultures molt diverses, que es consumeixen de una manera informal, sovint a peu dret, en ocasions sense coberts, es a dir , amb els dits i sempre, de forma ràpida:

Les tapes i els entrepans de casa nostra, la pita síria, el chiche-kebab grec, el fihs and chips britànic, la pizza italiana, els tacos i burritos mexicans, el menjar xinès, les hamburgueses americanes, les salsitxes alemanyes i fins i tot el sushi japonès.

Recordi...

• El menjar ràpid surgeix de les noves necessitats socials i de la influència de les modes i val la pena coneixer els aventatges i els inconvenients a l'hora d'incorporar-lo en els costums alimentaris individuals.
• Fast-food , no significa necessàriament menjar-basura . Una adequada selecció i una correcta frequència poden fer de la proposta de menjar ràpid, una oferta equilibrada.
• Per les seves característiques nutricionals, el fast-food mediterrani ( entrepans, pizzes, coques, tapes...) és més recomanable que el fast-food anglosaxó. Cal adaptar les quantitats a les necessitats de cadascú.
• Les begudes que normalment acompanyen aquests tius d'àpats acostumen a enriquir considerablemente el valor energètic total de l'àpat. L'aigua, o en ocasions les begudes refrescants light, serien les opcions més recomanables.
• Per tal de millorar l'equilibri d'un àpat fast-food, seria addient completar-lo amb una ració d'amanida (present a quasi tots aquest tipus d'establiments), ja que aquests establiments no acostumen a oferta fruita fresca com a opció de postres.
• Procuri compesnar amb la resta dels àpats del dia les possibles deficiencies d'aquest àpat més ràpid.
• Seria convenient dedicar a aquest tipus de menjar una mica més de temps, ja que, sovint, el principal incovenient no són els aliments sino la rapidesa amb la que es menja.
   

Pàgina principal