Ètica
dels aliments
per Juan
Carlos Siurana: Departament de Filosofia del
Dret, Universitat de València.
Aquest article s’inscriu dins el programa “Ramón
y Cajal”, cofinançat pel Ministeri de Ciència i
Tecnologia, i del Projecte d’Investigació
BFF2001-3185-CO2-01, finançat pel Ministeri de
Ciència i Tecnologia i fons FEDER.
Tots els
éssers humans tenim idees sobre allò que està bé
i allò que està malament, sobre la justícia i la
injustícia. Quan aquestes idees sorgeixen
internament, i hi creiem en consciència, llavors
formen part d’aquest enigmàtic i alhora
meravellós món que constitueix la moral.
L’ètica és la branca de la filosofia que ha
sentit fascinació pel món de la moral i ha
reflexionat sobre les raons dels uns i dels
altres, intentant descobrir quins arguments són
més sòlids i en què consisteix aquesta solidesa.
Després de segles de reflexió, l’ètica, amb la
humilitat que la caracteritza, però amb la
fermesa de saber que no hem de fer passos arrere
sobre els progressos ja aconseguits, ens exigeix
defensar i promocionar a nivell universal valors
com la llibertat, la igualtat, la solidaritat,
el respecte actiu, el diàleg, la responsabilitat
i la justícia, perquè són els valors que
articulen la convivència pacífica entre els
éssers humans, una cosa que a tots ens interessa
si és que realment aspirem a viure d’acord amb
les nostres idees morals particulars.
Des d’aquesta perspectiva, afronte la reflexió
sobre els aspectes ètics implicats en la
producció i distribució d’aliments.
LA FAM
EN EL MÓN
De tots els problemes relacionats amb
l’alimentació, el més alarmant sens dubte és que
siga escassa o fins i tot inexistent en massa
llocs del món.
Segons dades de la FAO (Organització de les
Nacions Unides per als Aliments i l’Agricultura),
en l’actualitat 842 milions de persones en el
món pateixen de malnutrició crònica. Els
pronòstics més optimistes auguren una lleugera
reducció progressiva d’aquesta xifra en les
pròximes dècades. Significa això que no podem
evitar que milions de persones moren de fam o
més aviat que no volem evitar-ho?
Els governs, les organitzacions internacionals i
les empreses poden fer molt més, i, com que
poden fer-ho, han de fer-ho. Per a això serà
necessari la conscienciació i la demanda pública
d’accions per part dels votants, ciutadans,
inversors, consumidors i membres de grups de
pressió.
Hem d’eradicar la fam en el món, això és un fet
incontestable èticament. La dificultat
consisteix a saber com fer-ho, i les solucions
plantejades varien segons les causes que la
produeixen. Així, quasi ningú dubta que
l’enviament de menjar és crucial en una fam
generalitzada, però molts afegirien que
l’enviament de menjar com a mètode d’afrontar la
desnutrició endèmica seria desastrós per a
l’economia mundial.
Al meu parer, eradicar la desnutrició endèmica
per motius estructurals és tan urgent com
afrontar una fam ocasional produïda per la
sequera. Cada persona que mor és, en ambdós
casos, un ésser digne de continuar vivint, i
aquest ha de ser el criteri determinant per a
l’acció.
És possible produir prou menjar en el món perquè
ningú mora de fam, i és possible produir aquest
menjar prop de les persones que el necessiten,
amb polítiques agrícoles apropiades que
respecten la cultura i les tradicions dels
països en què s’apliquen.
És cert que els països en què es passa fam han
de regenerar les seues economies nacionals, però,
d’altra banda, el comerç mundial agrícola també
ha de liberalitzar-se perquè puguen intercanviar
els seus productes amb els països rics en
condicions d’igualtat.
D’altra banda, és necessari establir un
organisme internacional, al qual tots els països
haurien d’adherir-se per principis morals,
encarregat de detectar els llocs en què es
pateix la malnutrició crònica i d’aplicar els
fons econòmics necessaris per a superar aquest
problema com més prompte millor.
Però només hi haurà veritable desenvolupament
dels pobles si es fomenta la llibertat de les
persones i l’organització democràtica de les
societats. Les dictadures i els governs
totalitaris que impedesquen la distribució justa
d’aliments i recursos agrícoles entre la seua
població han de ser declarats il·legals. S’han
de prendre mesures internacionals contra ells,
sempre que això no empitjore la situació de la
seua població.
SISTEMES D’ALIMENTACIÓ SOSTENIBLES
Des de l’any 1700 fins a l’actualitat, 1.200
milions d’hectàrees s’han transformat en terra
per al cultiu. Una gran part a costa dels boscos,
que han decrescut en 900 milions d’hectàrees en
el mateix període. L’erosió del sòl dedicat a
l’agricultura elimina els nutrients, i cada any
es perden per aquest motiu milers de milions de
tones de sòl en el món.
Si el sòl, la base més important de
l’agricultura, es degrada en una proporció que
excedeix la seua capacitat de regeneració, com
sembla que passa en l’actualitat, llavors les
pràctiques que resulten d’aquesta degradació són
insostenibles.
Una agricultura sostenible exigeix valorar les
“externalitats” de l’actual mètode de producció
d’aliments. Les grans produccions d’agricultura
intensiva solen fer ús de més pesticides, una
pràctica que pot contaminar els aqüífers. Com a
resultat, els usuaris de l’aigua poden tenir
costos addicionals per a adquirir l’aigua
adequada per a beure. Aquests costos són
anomenats “externalitats” pels economistes.
Algú ha de pagar per la deforestació, la pèrdua
de la vida salvatge, la reducció de la
biodiversitat, la pol·lució i l’erosió del sòl,
i l’opció més justa és que paguen els qui
originen aquests problemes. Una política mundial
ideal s’asseguraria que els productors i els
consumidors afrontaren el cost complet de les
decisions que prenen. Llavors quedaria molt més
clar que resulten molt poc rendibles les
pràctiques agrícoles insostenibles.
Com més éssers humans hi ha sobre la Terra, més
difícil és alimentar-los i, si no es busquen
alternatives a l’actual sistema de producció
d’aliments, el resultat més probable és que
l’esforç d’alimentar-los arruïne el futur
d’aquells que sobrevisquen.
EL
BENESTAR DELS ANIMALS DE GRANJA
Des de la Segona Guerra Mundial, els sistemes de
producció d’animals en les societats occidentals
s’han tornat cada vegada més intensius. Així, en
una granja típica, 30.000 pollastres són
confinats en un sol edifici. Col·locats en
caixes de sis animals, hauran de passar tota la
seua vida productiva en una superfície mínima:
315 cm2 per au als Estats Units i 450 cm2 en la
UE. La justificació es basa en l’eficiència
econòmica, però l’ètica reclama que atenguem el
benestar d’aquests éssers capaços de sentir.
El problema per a determinar el benestar d’un
animal és que nosaltres no podem saber com sent
un porc, un pollastre o una vedella. La
definició del seu benestar depèn del parer dels
humans i necessitem considerar com es pot
expressar. El codi de bones pràctiques proposat
pel Farm Animal Welfare Council, subvencionat
pel govern del Regne Unit, estableix els
criteris següents: absència de set, fam i
malnutrició; absència de disconfort; absència de
dolor, lesió i malaltia; capacitat per a mostrar
la majoria dels patrons normals de conducta;
absència de temor o estrès.
A l’estiu o en els climes molt càlids, en les
unitats intensives, els pollastres poden tenir
un excés de calor o morir d’asfíxia. A més, la
concentració d’animals en grups en compte de
gàbies individuals pot provocar comportaments
agressius, i per evitar-los es recorre
habitualment a remeis dràstics, com tallar
banyes o becs. D’altra banda, que més animals
estiguen sota l’atenció de menys grangers té com
a conseqüència un menor coneixement de la salut
general de l’animal i de la seua condició, i
menor atenció cap a ells com a individus amb
peculiaritats i necessitats particulars. Tot
això, unit a una alimentació selectiva destinada
a produir criatures que adquiresquen el màxim
pes en el menor temps possible amb la menor
quantitat possible de pinso, pot comprometre
seriosament el benestar general de l’animal.
La utilització de tècniques de reproducció
assistida provoca la gestació d’animals més
grans d’allò normal. Això causa dificultats en
el naixement i a vegades fins i tot requereix
que es practique una cesària. D’altra banda,
negar als animals l’expressió de la seua
conducta sexual normal, estimulant els mascles
seleccionats a ejacular, o induint-los a fer-ho
en alguns casos per mitjà d’estimulació
elèctrica, pot ser considerat com a violació al
respecte del seu valor intrínsec com a éssers
capaços de sentir.
Un altre dels aspectes que afecta el seu
benestar és el transport. Les normatives que
regulen les distàncies dels viatges, moments de
descans i alimentació són particularment
difícils de protegir quan els vehicles travessen
diversos països en ruta cap a la seua destinació.
De fet, les investigacions d’associacions
protectores dels animals han descobert nombroses
històries de patiment i mort que demostren la
gran diferència que hi ha entre la normativa i
la inspecció dins de la UE.
Per fortuna, avui dia els consumidors no sols
busquen menjar, sinó degustar sabors agradables,
i la qualitat del sabor és, en general, més
fàcil d’aconseguir a través dels mètodes
tradicionals en què el benestar dels animals és
major. Que alguns consumidors posen més èmfasi
en el sabor que en el preu redueix algunes de
les pressions econòmiques que fomenten la
producció intensiva.
LA
SEGURETAT DELS ALIMENTS
Hi ha riscos per a la salut de les persones
en el consum dels aliments. Els atribuïbles a la
pràctica agrícola són principalment els
productes químics usats en els conreus i la cria
d’animals, com els pesticides i els antibiòtics
respectivament, i les malalties contagioses que
resulten de les granges de producció massiva
d’animals.
Els sistemes intensius moderns de cultiu en les
societats occidentals es basen en l’aplicació de
pesticides per a assegurar una alta producció de
la collita. Però la toxicitat d’aquests
productes amenaça de contaminar rius i aqüífers
i posa en perill la salut humana.
Així, d’acord amb l’Oficina Nord-americana de
Valoració de la Tecnologia, en els Estats Units
aproximadament 40.000 morts i un milió de casos
de malalties s’atribueixen anualment a un mal ús
dels pesticides.
Generalment, les proves de toxicitat són
realitzades en rosegadores, que poden diferir
fisiològicament dels humans fins a tal extrem
que pot resultar invàlida qualsevol extrapolació.
A més, cap prova de toxicitat mostra un llindar
per sota del qual els efectes estan absents, de
manera que decidir sobre els nivells de
seguretat és cosa d’opinió.
Per això, el punt ètic central en política de
seguretat dels aliments és en quina mesura els
qui prenen les decisions consideren els
interessos dels afectats, i com afronten els
dubtes que afligeixen els científics.
És molt difícil explorar la completa seguretat
dels aliments, estudiant-ne cada un dels
components. Però com més transparent i
democràtica és la política d’un estat, més
probable resulta que reconega les inseguretats
científiques i els conflictes d’interès, i per
això es pot esperar que tracte més honestament
les consideracions ètiques. No obstant això, a
Europa els governs rarament reconeixen les
incerteses científiques.
Els governs sovint temen els impactes sobre el
comerç, si es fan advertiments als consumidors
de la necessitat de llavar acuradament o llevar
algunes parts d’un producte, i especialment
temen els efectes negatius de l’escepticisme
públic sobre els procediments del govern per
assegurar la seguretat dels aliments. Així,
l’interès dels consumidors se subordina a
l’interès comercial i polític, encara que es
diga que la meta de les institucions reguladores
és la protecció del consumidor. Els problemes de
les incerteses s’agreugen quan les institucions
operen de manera relativament secreta i en
absència de procediments per a respondre de
manera sistemàticament democràtica.
ELS
ORGANISMES MODIFICATS GENÈTICAMENT
Un organisme transgènic és aquell en el genoma
del qual s’ha inserit un transgèn (ADN exogen a
aquest organisme). Podem usar l’expressió
“organismes modificats genèticament” (OMG), com
a terme més ampli, per referir-nos a aquesta
mena d’organismes.
L’aplicació d’OMG a l’agricultura aporta els
avantatges següents:
Avui la modificació genètica millora les
espècies vegetals extraordinàriament en molts
aspectes. Una de les principals millores és la
resistència de les plantes a diverses situacions
d’estrès. L’estrès de les plantes es produeix
quan les condicions per al seu creixement
s’allunyen molt de les ideals. En aquestes
condicions creixen pitjor, es desenvolupen
pitjor i poden arribar a morir. L’estrès pot ser
d’origen ambiental o biològic.
L’estrès d’origen ambiental està ocasionat, per
exemple, per la sequera, el fred, o la salinitat
del sòl. L’estrès d’origen biològic és ocasionat
pels virus, els bacteris, els fongs, els
insectes i les males herbes. La manipulació
genètica permet obtenir plantes resistents a
tots aquests fenòmens. Això es tradueix en una
disminució de l’ús de productes fitosanitaris.
També s’aconsegueixen productes de major
qualitat, millorant-ne sabor o introduint nous
colors en plantes ornamentals.
Es pot manipular genèticament algunes plantes
per produir substàncies d’interès mèdic com ara
anticossos, substàncies de qualitat, com l’àcid
oleic, o aliments que eviten al·lèrgies, com el
blat sense gluten. També s’han obtingut animals
transgènics productors en la seua llet d’enormes
quantitats de proteïnes i hormones d’un alt
valor terapèutic o biotecnològic, amb un cost
inferior al tradicional.
Des d’antic, s’utilitza la rotació de conreus
amb lleguminoses perquè aquestes són capaces
d’associar-se amb bacteris fixadors de nitrogen
i no esgoten els sòls. Ara es poden introduir
bacteris fixadors de nitrogen genèticament
modificats capaços de colonitzar plantes
distintes a les lleguminoses. I si les plantes
són capaces d’aprofitar més els recursos del sòl,
podem reduir l’ús de fertilitzants.
A pesar dels molts avantatges, el debat ètic
sobre l’ús d’OMG continua obert. Els aspectes
que susciten més dubtes sobre la seua
conveniència són els següents:
Hi ha el risc que les grans companyies capaces
d’efectuar les inversions per a fer aquest tipus
de millora monopolitzen el mercat. De fet, en
l’actualitat catorze companyies són les
propietàries del 80% de totes les patents
d’enginyeria genètica.
Un altre dels riscos és que els gens que
nosaltres introduïm en espècies conreades es
dispersen per espècies silvestres, per exemple,
per creuaments. Així mateix, les plantes
transgèniques més resistents es poden convertir
en males herbes i desplaçar les poblacions
locals, amb la consegüent pèrdua de
biodiversitat.
A més, es corre el risc d’unificar les espècies.
Al maig de 1845 totes les patates d’Europa van
sucumbir sota el rovell (Phytophthora infestans),
perquè totes eren descendents de dues
introduccions originals que no eren resistents a
aquesta malaltia. Una conseqüència va ser la fam
irlandesa de la patata, en què almenys un milió
de persones van morir i un altre milió més va
haver d’emigrar. Aquesta fam va ser la primera
epidèmia ocasionada per la uniformitat genètica.
Seria molt perillós que la tècnica dels OMG
reduïra considerablement la varietat d’espècies,
perquè una plaga que les afectara podria
destruir gran part de la producció mundial.
EL
MÀRQUETING SOBRE ALIMENTS
Encara que alguns supermercats han fet esforços
per promoure els productes “orgànics” i de
“benestar dels animals”, els ous de les granges
de producció intensiva encara són sovint
empaquetats en caixes adornades amb escenes
bucòliques de granges tradicionals, òbviament
amb la intenció de tranquil·litzar els
consumidors.
D’altra banda, encara que normalment no es diuen
mentides, l’ús de paraules poc clares com
“natural”, “baix en greixos”, “preu recomanat de
venda”, és interminable. Es necessita més
informació perquè els consumidors puguen jutjar
si el producte és com s’esperava. Algunes
iniciatives ajuden, com el “Codi internacional
de màrqueting dels substituts de la llet
materna”, de l’Organització Mundial de la Salut.
Però és necessari que l’etiquetatge informe
sobre si el producte ha estat realitzat
mitjançant agricultura intensiva o biològica, el
tracte rebut pels animals, el nivell de
seguretat dels aliments, si es tracta d’aliments
transgènics, etc. Alguns consumidors estan
disposats a premiar, per exemple, que els porcs
hagen crescut al camp. Així, al Regne Unit certs
distribuïdors venen “aliments lliures”,
productes d’animals que han crescut sota
estàndards específics de benestar, supervisats
per la Societat Real per a la Prevenció de la
Crueltat en els Animals. Molts consumidors
podrien inclinar-se per uns productes o altres
depenent d’aquesta informació, per això ha
d’estar disponible en un estat democràtic.
Els ciutadans han de ser capaços de prendre
posició enfront dels temes que afecten l’ètica
dels aliments. Per això, una societat que aspire
a formar els seus ciutadans en la llibertat, ha
d’introduir la reflexió sobre aquests temes en
els diversos nivells educatius.
Pàgina principal |